Notícia

Matar al missatger

Josep Lluís Gil Rivera Redactor de La Vall de Verç

Aquests darrers dies, hem vist com molt lluny d’aquí, a Hong Kong, el règim xinès ha tornat a posar de manifest la seva deriva autoritària i repressiva que tant el caracteritzen. Més enllà de les consideracions que es puguin fer sobre els molt discutibles èxits d’un capitalisme d’estat, depredador de la capacitat de subsistència de la resta del món, és preocupant el futur de la premsa lliure. Allà i arreu, diguem-ho clar. Hi podríem afegir la Rússia de Putin.

Serà per la distància, potser, que de vegades passem de puntetes per determinades notícies de censura. No és un tema balder, no és cap broma. Són massa llocs on els mitjans crítics, els que no conten les veritats oficials com les vol el poder, són sistemàticament prohibits, cancel·lats, tancats i, moltes vegades, empresonats, o directament eliminats, llurs promotors. Ens sona llunyà, com una cosa exòtica, inaudita en els nostres territoris. Però no ho és tant.

La deriva mundial creixent que nega el dret a la informació veraç, contrastada i lliure és un fet. Ens esquincem els vestits quan en sentim a parlar. Tanmateix, ens consolem pensant, potser, que el fet ens és aliè, estrany, impossible a les nostres contrades. Dins del periodisme, però, són moltes les veus que malden per la recuperació d’aquell vell ideari d’independència, de vocació al servei de la veritat, compromès i lliure que caracteritza allò que anomenem premsa.

Mala peça al teler, si comencem a parlar de «vell ideari», com si es tractés d’una cosa tronada i perduda en el temps. Vol dir que tenim la percepció de què alguna cosa se’ns està malejant, alguna cosa està passant, que condiciona l’exercici lliure i en consciència de la professió de periodista. No importa el lloc en l’escalafó. Periodistes ho som tant en grans rotatives, com en petites publicacions «amateurs» de poble o de comarca.

El poder tendeix a voler controlar el discurs. No cal anar a la Xina, ni a Rússia. Salvant les distàncies de tota mena, els nostres petits pobles, les nostres ciutats, també pateixen la deriva del poder local de voler aparèixer com a immaculats gestors del fet públic. Volen transmetre la bondat de la seva gestió, per damunt de tota dissensió, de tota crítica, com uns nous salvadors. Es proclamen com a defensors de la pluralitat, però no fan res per assegurar-la, informativament parlant. No fos cas que se’ls posés en dubte. Confonen, deliberadament i perversa, informació amb propaganda, prostituint la professió.

Fem periodisme local, comarcal, però fem-lo d’alta volada, amb ambició de qüestionar el poder, sigui del color que sigui. És la nostra missió. Reivindiquem-nos.

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte