Mairena Rivas Vázquez Periodista

Tots els menors tenen el dret fonamental a una vida privada i els seus pares haurien de respectar-ne la intimitat. No tenen edat per decidir si volen o no volen exhibir-se en les xarxes socials més populars, però ja hi ha els pares o els tutors que decideixen per ells i que publiquen fotos i vídeos exposant-los en qualsevol situació que els resulta “simpàtica”, sense cap mena de consentiment: banyant-se, cantant, menjant, dormint, obrint regals, fent els deures, jugant a la platja, rient, enfadats, plorant…

Aquesta necessitat de narrar al món esdeveniments de les nostres vides a través de les xarxes socials, posant els nens en el focus de totes les mirades, és, per a mi, incomprensible. És clar que tothom és lliure de mostrar la seva vida públicament si li ve de gust, però hi ha aspectes de la nostra privacitat que hauríem de deixar guardats. I la imatge dels menors és possiblement la que requereix de més protecció.

On és el respecte per la privacitat, per la dignitat i per la integritat física i moral dels nens? Observo la foto d’un infant d’ulls innocents i somriure murri a Instagram. Té els cabells esperrucats i vesteix un pijama. Allarga el braç amb la mà oberta i ensenya una dent. “A en Joel li ha caigut la seva primera dent”, resa el text que acompanya la instantània. Tafanejo els comentaris. “Nena, està guapíssim”, “És un nen preciós”, “Ha crescut molt, en Joel, i és molt guapo”, “És molt guapo”… Es dona per fet que el destinatari dels comentaris no és el nen que surt a la imatge sinó l’adult que l’ha penjada. És evident que, si a la foto apareix la mare enlloc del fill, els comentaris es fan en segona persona: “Nena, estàs guapíssima”... i no és el cas.

Aleshores em pregunto quants milions de persones tenen accés a aquesta mateixa imatge. El primer trimestre del 2021, Instagram tenia registrats 1.221 milions d’usuaris actius. Poca broma! Què passa si algun d’aquests usuaris decideix fer una captura de pantalla per guardar-se la foto del nen amb una finalitat nociva? No és cap llegenda que hi ha pedòfils que fan muntatges de fotos amb els rostres de menors que troben a les xarxes socials. La resposta no deixa de ser inquietant, sobretot si valorem la possibilitat que el mal que poden arribar a fer aquests criminals sexuals pot ser irreversible. En el supòsit que, en un futur, el petit Joel es pugui arribar a identificar en un fotomuntatge pedòfil les conseqüències poden ser bastant dramàtiques.

Els riscos de les xarxes socials sovint no són percebuts per aquests pares, mares o tutors que comparteixen alegrement les fotografies i els vídeos que fan dels seus fills, i, de ben segur, sense pensar-s’ho gaire. Imaginem-nos, però, què passa quan són els propis menors els que estan convertint les seves vides en aparadors digitals. Ara és fàcil trobar nens i nenes que, amb 12 anys, ja tenen el seu propi perfil a Instagram o TikTok i es donen a conèixer a través de selfies i vídeos d’ells mateixos. Han nascut amb les pantalles a les mans i tenen més que consolidada la navegació per Internet. La preocupació per la privacitat dels nens i els menors a les xarxes socials no és una banalitat, és un tema seriós que requereix d’una reflexió profunda en l’àmbit sociològic, educatiu i, fins i tot, jurídic.