Notícia

Michael Faraday i la Ciència Bàsica

Carlos F. Sopuerta Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

Vivim un moment històric en el qual el funcionament de la nostra societat no es pot entendre sense la ciència i les tecnologies que se’n deriven. És per això que alguns països dediquen una part important del seu PIB a la Ciència. Aquests diners dels contribuents han de ser emprats de la millor manera possible pel propi benefici i benestar de la societat.

La pregunta inevitable que sorgeix és: A quins tipus d’investigacions s’han d’assignar aquests diners? Freqüentment s’escolten opinions en la direcció de que s’haurien de dedicar només a projectes “útils”, els que anomenaríem de ciència aplicada. També escoltem a vegades que invertir en ciència bàsica, la que no seria directament “útil”, és llençar els diners.

En aquest sentit, sovint, els que ens dediquem a la ciència bàsica, rebem preguntes de l’estil: Per a què serveix això? Personalment estic convençut que dedicar diners només a la ciència aplicada seria, fent servir un símil futbolístic, com si l’entrenador demanés als seus jugadors tirar sempre a porteria des de qualsevol lloc perquè és el camí més directe a fer gol, que és el que tots volen. La ciència aplicada pot semblar també el camí més directe a assolir el benefici per la societat, però en realitat, igual que passa al futbol, no és ben bé així i no es pot separar de la ciència bàsica.

Sempre que em trobo davant d’aquesta qüestió em ve al cap una anècdota d’un dels científics més grans de la història, Michael Faraday (Anglaterra, 1791-1867). Els seus descobriments sobre electricitat i magnetisme van formar la base per la tecnologia del motor elèctric. Faraday va ser també un dels primers grans divulgadors i solia organitzar presentacions on mostrava al públic, mitjançant espectaculars experiments, els seus descobriments. Faraday estava habituat a rebre preguntes sobre la possible utilitat del seu treball. La seva actitud queda ben reflectida en una anècdota recollida per l’escriptor W.E.H. Lecky, a la qual explica que una vegada, Sir William Gladstone (llavors responsable del pressupost nacional) va assistir a les seves fabuloses demostracions. Al final de l’espectacle, Gladstone li va dir a Faraday: “És molt interessant, senyor Faraday, però quin valor pràctic té?” Faraday li va contestar: “Algun dia, senyor, podreu gravar-lo amb impostos”.

Veient avui el preu de l’electricitat i el seu cost públic es pot dir que Faraday tenia molta raó.

Això és només un dels molts exemples de la necessitat de la ciència bàsica. Actualment els hospitals moderns estan plens d’aparells imprescindibles basats en els principis de la física quàntica (làsers, raig X, aparells de ressonàncies, etc.), per no parlar dels mòbils, ordinadors i altres dispositius similars.

Ciència bàsica i aplicada són necessàries i inseparables. La clau de l’èxit és assegurar que els recursos públics s’utilitzin per generar nous coneixements científics. Això implica, entre altres coses, assegurar una bona formació de les futures joves científiques i que aquestes tinguin l’esperit de superació, per portar-nos més enllà d’on, científics com Faraday, ens van portar. La història ens demostra que el coneixement científic, tard o d’hora, pot aportar solucions als problemes de la Humanitat.

Per tant: apostem fortament per la Ciència com a generadora del coneixement que fa avançar la nostra societat.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte