Notícia

Peatges al bosc

Xevi Bonell Periodista

És evident que els humans, ens agradi o no, anem a cop de ramat. Tendència, moda o simplement aquesta tossuderia innata per fer el mateix que el veí, fa que en nombroses ocasions molts coincideixin en un espai on n'hi caben pocs. Una prova d'això l'hem tinguda aquest estiu, on bona part del territori natural s'ha infestat d'humans. I no és que el territori quedi exactament igual després de la visita. Deixalles, brutícia, destrosses i la falta de sensibilitat vers l'espai natural, són les restes d'una visita feta sense cap mena de respecte.

La sobreocupació de l'espai, ha impulsat a certs ajuntaments i entitats de tot Catalunya a adoptar certes mesures restrictives. Aquest estiu a Vilanova de Sau (Osona), s'ha realitzat una prova pilot per regular l'accés de vehicles a la vall de Sau. Les limitacions només permetien accedir-hi si s'havia aconseguit reservar plaça prèviament al mòdic preu de cinc euros per cotxe, i dos euros per les motos. Una mesura semblant a la que va adoptar Darnius (Alt Empordà), on es va tancar l'accés de vehicles fins al pantà de Darnius-Boadella, i es va adequar un aparcament del Club Nàutic i fins i tot se'n va habilitar un altre amb capacitat per 120 cotxes.

Aquestes mesures, ideades per limitar l'impacte d'aquest nou fenomen, tot i que molt similars tenen una petita diferència: El preu. És cert que els diners recaptats pels tiquets del pantà de Sau, teòricament serviran per pagar el cost d'informadors i d'altres serveis de l'àrea, com les accions de manteniment o conservació. Però si l'objectiu final d'instal·lar barreres és aquest, com ho fan sense aquest suport econòmic extra la resta d'espais d'accés restringit o gratuït?

Catalans i catalanes fa molts anys que coneixem aquesta història. Una barrera baixada que impedeix el pas del cotxe i que només s'alçà després d'un pagament. Un peatge de tota la vida. En el mateix estiu on celebràvem la fi de la concessió a bona part de les nostres autopistes, s'han començat a posar barreres en camins rurals. Propostes com la de Darnius, o l'adoptada pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una prova pilot on un autobús connectava la població de Saldes i el mirador de Gresolet, són exemples que demostren que es poden aplicar mesures restrictives per protegir el medi ambient, sense obligar els conductors a rascar-se la butxaca.

Les sancions són una mesura que pot ser igual, o més efectiva que aplicar una nova taxa de forma general. Un sistema on qui paga realment és l'infractor. Escombraries sense recollir, aparcaments que bloquegen l'accés dels equips d'emergència, pernoctacions en zones prohibides... Són actituds incíviques que deixen una pitjor empremta a la natura. No és més lògic pensar que són precisament aquests comportaments els que caldria evitar?

Ara ens trobem en una època de poca afluència en aquests espais. És el moment ideal per traçar quin model es vol seguir. Un que discrimini l'oci en espais naturals segons el nivell de renda, o un obert a tothom on qui pagui sigui la persona incívica. Encreuem els dits, i esperem que totes les casetes de peatge que s'estan començant a desmuntar al llarg de l'AP-7 no les trobem l'estiu vinent reubicades al bosc.

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte