Notícia

“Outreach” científic: acostant el coneixement, sense intermediaris

Àngels Yécora Gallastegui Agent de Patent i Marques – Promotora de Divulgació Científica

Les llengües sovint incorporen termes que no són literalment traduïbles a altres llengües per la riquesa de connotacions que incorporen; aquest és el cas de la paraula anglesa “outreach”; ja que no te una corresponent en català, que reculli el seu sentit en plenitud.

Segons el diccionari britànic Collins; “outreach” es defineix com una forma de divulgació que intenta trobar les persones que necessiten ajuda o assessorament en una determinada matèria o àmbit de coneixement, en lloc d'esperar a que siguin elles les que la demanin.

El terme “divulgació” que és el que més se li acostaria, etimològicament fa referència a estendre o posar a l’abast del poble (vulgus), quelcom; però està mancat de l’acció de sortir de l’àmbit intel·lectual i social de confort, per anar a buscar al lloc on es troba, d’una forma gairebé personalitzada, el destinatari del coneixement, i tampoc recull la importància de que aquesta transmissió es faci de manera directa entre la persona que te el coneixement i el receptor, sense intermediaris ni intèrprets.

Per trobar un concepte històric similar, de divulgació proactiva del coneixement de Cultura no popular, ens hauríem de remuntar, en el cas de Catalunya, a iniciatives com les de les Biblioteques populars (en aquest cas l’adjectiu popular es refereix al destinatari del coneixement i no pas a l’objecte de la divulgació), o al de l’Associació Obrera de Concerts; fundada pel conegut músic Pau Casals; la qual, acostava als obrers la música clàssica; interpretada amb gran qualitat per una orquestra de músics de primer nivell; essent l’embrió del que actualment és l’OCB (Orquestra Ciutat de Barcelona); per citar-ne dues d’importants.

Un altre exemple de “outreach” històric a l’estat espanyol van ser les anomenades “Misiones Pedagógicas”, sorgides amb el govern de la segona República, l’any 31 del segle XX, quan les taxes d’analfabetisme es situaven a l’entorn del 40%, i fruit de la lluita que des de finals del segle XIX ja havien iniciat personatges com Giner de los Ríos o el mateix Santiago Ramon y Cajal denunciant aquesta situació. La fita era fomentar la cultura general, establint biblioteques populars, organitzant conferències i lectures, sessions de cinema, de música, de ciència, audicions o petites mostres d’art, excursions a llocs d’interès i en general educar la ciutadania, realitzant reunions públiques on es declaressin els principis democràtics. Hi van participar intel·lectuals com: Antonio Machado; Federico García Lorca; María Zambrano; Rafael Alberti, Ramon J. Sénder, etc.

Avui en dia no tenim aquest índex d’analfabetisme general; però sí que podem parlar d’un important analfabetisme científic que ens obliga a realitzar aquesta divulgació activa i directa dels científics a la població. Per un costat vivim en una civilització que es defineix per les seves fites tecnològiques i científiques, però alhora el món està ple de terraplanistes, de negacionistes i de teories pseudocientífiques. La Ciència és crítica, no accepta dogmes, existeix una revisió per pars que, encara que a vegades tingui errades, sol ser molt efectiva. No és una qüestió de fe, és un saber acumulatiu on, poc a poc, es van tancant les portes i obrint altres noves. La societat, i els poders polítics i econòmics, haurien d'entendre que el procés científic sempre és a llarg termini, no hi ha dreceres. Els científics i els Mitjans han de fer una feina important per transmetre i divulgar els assoliments i mètodes científics. Cal fer ”outreach” científic, doncs, i tornar a l’esperit de Ramon y Cajal i també al del nostre Pau Casals.

Àngels Yécora Gallastegui

Secretària de l’ACDIC – Associació Catalana per la Divulgació Científica

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte