Santiago Tejedor Professor i director del Màster en Periodisme de Viatges, UAB

La crisi del coronavirus ha situat a tot el planeta —i el situarà encara més— en un metafòric i literal quilòmetre zero. No és només una crisi sanitària. El virus ha alimentat una onada de por a l'altre; un tsunami de desconfiança; un confinament preventiu (dins i fora de la llar; estranya paraula aquests dies). El sector turístic i el món dels viatges no podran ser iguals. Necessitarem comunicar molt, educar molt i impulsar una nova pedagogia del viatge i del viatjar. Per a convèncer a una població que ha vist que existeix un enemic invisible que recorre ràpidament el món, que el segur és quedar-se a casa i que la precaució ve de no acostar-se al desconegut…, els viatges no poden ser iguals.

La clau pot estar en el prefix «re-». El mateix que indica «repetició», «augment», «moviment cap endarrere». Són temps de (re)viure, de (re)ajustar, de (re)inventar-se i de (re)aprendre. En aquest quilòmetre zero del món viatger, per a anar endavant haurem de retrocedir. Tornar a l'essència, al principi. L'avanç i la sortida, paradoxalment, vindran d'una reculada, d'un retorn, d'un moviment cap endarrere.

(Re)viure: Escrivia Martín Caparrós en el seu compte de Twitter: «Crec que estem vivint els moments més extraordinaris, més a-normals de les nostres vides en societat. Crec que val la pena viure'ls —sofrir-los, gaudir-los— amb tots els sentits ben oberts. Anys i anys continuarem pensant-los, explicant-los: vivint-los». Tot el planeta ha quedat paralitzat per l'avanç demolidor d'un virus que mai abans havia estat detectat en humans. Economies paralitzades. Edificis, carrers, places i avingudes desertes. La gent confinada a les seves cases; adherida a unes pantalles connectades a internet. I segurament (tant de bo) replantejant-se moltes coses viscudes i no viscudes. Aquelles que vam fer. Recuperant records. Però també pensant en les que no. En les quals no vam fer. I en les quals no valoràvem, aquelles que semblaven no tenir importància. L'aire lliure, el moviment, el sol, el camí de casa al treball. Tot o gairebé tot sotmès a un profund replantejament. I tots —o gairebé tots— “reaprenent” a viure.

(Re)ajustar: Afegia dies després Caparrós: «Potser aquests dies en què vivim amb tant menys ens convencin que podem viure amb tant menys: que la bogeria de la producció i el consum en creixement constant ens genera un desastre». De sobte, tot era més reduït. De cop, ens adaptem a una vida amb menys espai (amb menys temps?) i amb menys coses. I en aquests metres quadrats on —mesos abans— un assegurava viure (la llar, la casa, l'habitatge) ens trobem amb l'altre (tan pròxim i tan desconegut) i també amb nosaltres mateixos. Mentrestant, les pantalles ens mostraven un món ferit i moribund: hospitals saturats, supermercats buits, polítics desorientats, ciutats aïllades, països emmurallats. I una altra vegada, Martín. El cronista ens recordava que «hi ha molts països on el confinament no és un sacrifici sinó un privilegi». El viatge que ve és un periple d'ajustos i de reajustaments.

(Re)inventar-se: Em comptava Pere Ortín, impulsor juntament amb Pep Bernadas de Altaïr —la millor llibreria de viatges (del món?)— i director del magazine Altaïr, que dedicava aquests dies a llegir, escriure i ordenar (dades i idees). I especialment a imaginar escenaris. «Barallarem fins al final i, si tot va malament», em comptava, «perquè farem altres coses que sabem fer». No li ho vaig dir aquesta vegada (sí, altres), però la seva llibreria —amb més de 60.000 títols i especialitzada en guies, mapes i documentació per a viatges— és el mirall on mirar-se. No sols pel particular del lloc. També per la filosofia de l'equip humà que integra aquest projecte convertit ora en biblioteca, ora en botiga de llibres, ora en punt de trobada, ora en fòrum de reflexió i idees. La seva forma —rigorosa, ètica i creativa— d'entendre el viatge constitueix una bona referència en aquests temps en els quals viatjar serà una altra cosa. A tots els que integrem —des de posicions, tasques i rols molt diversos— el món dels viatges, ens toca reinventar-nos.

(Re)aprendre: Per a tornar a començar haurem de tornar a aprendre. Escoles, universitats, mitjans de comunicació, agències de viatges, guies, llibreries, editorials, hotels… Tots són actors decisius. I necessitem, entre tots, impulsar una gran iniciativa formativa que divulgui, sensibilitzi i ensenyi —una altra vegada— als nostres conciutadans l'essència i les propietats del viatjar. Ho va explicar bé Thomas Stearns Eliot: «Recórrer moltes carreteres. Tornar a casa. I veure-ho tot com si fos la primera vegada». Conrear la curiositat, la capacitat de sorprendre's i l'art de mirar. El repte ara no pot ser col·leccionar països. Necessitem anar més enllà. Després de la tempesta, ens espera el quilòmetre zero.