Notícia

La Caballé

Pol Avinyó Divulgador musical

Moltes vegades em trobo que quan algú em coneix per primera vegada i té referències de la meva trajectòria gairebé sempre em pregunta: Quin és el teu tenor preferit? O Quin és el millor tenor del món? Aquesta pregunta tot i les vegades que me l'han fet no tinc sempre la mateixa resposta. Moltes vegades responc que en Plácido Domingo potser no és el millor del món però sí el més complet, o que la veu més bonica de tenor és la de Jaume Aragall o que els tenors que més m'han fet emocionar són Giuseppe di Stefano i Josep Carreras. En canvi quan em pregunten quina és la millor soprano del món o la que considero que està per sobre de totes, sempre dono la mateixa resposta sense pensar-ho ni mig segon: Montserrat Caballé.

El 6 d'octubre de 2018 ens va deixar amb vuitanta-cinc anys, segons el que ella ens va fer creure, tot i que en tenia vuitanta. Aquestes cinc de més son afegits per la seva mare per poder tenir l'edat mínima per entrar al conservatori i segons la mateixa Caballé, per honrar a sa mare mai se'ls va treure. Una de tantíssimes anècdotes que té La Caballé. Són poques les sopranos que arriben a tenir aquest article. Quan parlem de Renata Tebaldi o Maria Callas diem La Tebaldi o La Callas, un luxe reservat només a les més grans.

A Itàlia, el país que més ha venerat a La Caballé, són molts els que encara recorden les seves nits memorables a La Scala de Milà o a l'Arena di Verona com els més alts cims del belcanto. Un fet que va catapultar la seva carrera i que va convertir a Montserrat Caballé com la més gran de tots els temps va ser la seva primera Norma a la Scala. Després que Maria Callas es retirés dels escenaris, al Teatro alla Scala, el teatre d'òpera més important del món, qualsevol soprano que intentes cantar algun dels rols més emblemàtics de la grega, estava condemnada a rebre la més gran bufada de la seva carrera. El 1972 li van oferir a La Caballé cantar Norma de Bellini a la Scala. Norma és un dels rols més difícils mai escrits per la corda de soprano i fou el gran rol de La Callas. La Caballé es va atrevir a fer-ho, després de la seva ària d'entrada que tothom coneix Casta Diva es va produir una grandíssima allau d'aplaudiments, des d'aquell moment La Caballé s'havia convertit en la diva asolutta del món operístic. La reina incontestable de tots els més grans teatres d'òpera d'arreu. Podeu trobar l'enregistrament d'aquella nit fàcilment a YouTube.

Crec que ens hem d'acostar molt més a la figura de Montserrat Caballé com, la més excel·lent soprano del segle XX, que no pas com l'hem vist els darrers anys amb les diferents notícies que van anar apareixent i que no cal recordar. És curiós com en aquest petit país en el qual vivim, som especialistes a carregar-nos els nostres tòtems, i en canvi valorem molt més el que ve de fora i ens arribem a creure que són millor, pel simple fet de ser de fora. Gaudiu de l'art de La Caballé i deixeu-vos endur per la màgia de la seva veu, segur que us donarà una calidesa tan necessària en aquests primers dies de tardor.

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2021

Avís legal

Contacte