Notícia

Periodisme i pandèmia

Pia Prat Jorba Directora general de La Veu de l'Anoia i Veuanoia.cat

Uns diuen que la premsa ha d'informar perquè cadascú es pugui fer una opinió pròpia de què passa. Altres que ha de publicar aquelles notícies que molesten a algú i fins i tot que és un bon medi per adoctrinar la gent. Nosaltres considerem que amb la primera ja es fa bon periodisme. Tots tenim les nostres idees i és fàcil que traspuïn en el que escrivim. Portem unes ulleres i potser no som plenament imparcials, però sí honestos. Expliquem les coses com les veiem, sabent que la realitat és diversa i té moltes cares. Ja diuen que la descripció d'un elefant tancat en una habitació sense llum, feta per persones que l'exploren a les palpentes, donaria explicacions molt diferents depenent de si es toca la trompa, la cua, les orelles o la panxa. I totes serien certes, però gens acurades per descriure'l. Per fer-ho bé, caldria poder il·luminar l'habitació i veure'l sencer. I, en el món en què estem, és difícil veure els fets des de tots els angles.

Parlant de nou els que han dirigit la lluita contra la Covid, acceptem que les circumstàncies han estat molt difícils i que s'ha hagut de decidir sense saber ben bé què estava passant. Però una cosa és reconèixer la dificultat i una altra, ben diferent, lloar una feina que ha deixat greus seqüeles individuals i col·lectives, tant en l'àmbit de salut com econòmic. Ha faltat sentit de l'anticipació i criteri. Voler dirigir el món des d'un únic despatx allunyat de la realitat mai funciona. I totes les administracions, també les més properes, han abusat d'això. S'ha vist en restriccions absurdes; tocs de queda inversemblants; missatges confusos; rodes de premsa amb militars i no d'experts; en l'assignació de cites per vacunar-se, en webs impersonals que proposaven opcions llunyanes, quan les properes eren buides; trucades telefòniques que no asseguraven l'assistència i, especialment, descarregant les culpes pròpies en els altres, tal com s'ha volgut fer amb els joves per la quinta onada.

Qui va fer el protocol autoritzant treure's les mascaretes, poder anar a concerts, revetlles, viatges de fi de curs i espais d'oci...? No seria això el missatge que ja està tot superat i a vosaltres, joves, no us ha de passar res? Si tothom havia de vacunar-se, costava molt fer-ho a les mateixes escoles i a la universitat en acabar el curs? Els milers de vacunes caducades i llençades sense haver-se pogut enviar a paios més necessitats…
Ara no és ètic reclamar manca de civisme a la ciutadania, amagant una gestió deficient, com si s'haguessin fet grans assoliments per aquells que es pengen les medalles que ells mateixos es donen.

La nostra responsabilitat és explicar els fets i que cadascú es faci la seva pròpia opinió, malgrat que comporti males cares i pressions de tota mena. El paper de la premsa no és servir el poder, sinó els lectors.

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte