Notícia

Una factura que hem d’evitar al preu que sigui

Lourdes Cardona Ribes Directora del setmanari Nova Tàrrega

Tot sovint quan parlem de salut ho fem pensant en el nostre cos i obviant que el que passi a la nostra ment és essencial per gaudir d’un benestar sense fissures. Però aquesta percepció comença a canviar. Els efectes de la pandèmia en el confort emocional de la gent gran, els infants, els joves i també en la població en general han posat el focus en la salut mental.

El nostre sistema sanitari compta amb professionals d’aquesta especialitat, però el seu nombre ha resultat endèmicament insuficient per garantir una atenció adequada als pacients, sobretot en el cas de les patologies menys greus. Tant és així que moltes de les persones que un cop o altre a la vida hem necessitat l’ajuda d’un psicòleg o psiquiatre (cosa que segons les estadístiques ens pot passar a un de cada quatre de nosaltres), i ens ho hem pogut permetre, l’hem cercat fora del paraigua del sistema públic. La urgència de deixar enrere el neguit ens hi va empènyer.

Aleshores ja es poden imaginar com de deficient deu resultar la xifra de psicòlegs i psiquiatres que exerceixen als centres sanitaris públics en el context actual, quan el malson que per a nosaltres va començar al març del 2020 ha empitjorat la salut mental de la població.

Des de l’esclat de la pandèmia, qui més qui menys ens hem mirat al mirall i hem vist l’ombra de la por rere les nostres espatlles (por a emmaltaltir, a perdre una persona estimada, a quedar-nos sense feina, a relacionar-nos fora de les nostres bombolles de convivència, fins i tot a sortir de casa...). Som moltes les persones que en el darrer any i mig hem patit (o patim) situacions d’angoixa i estrès que ens posen sobre la corda fluixa. Persones amb dificultats per gestionar el dol per la mort d’un familiar, al qual no han pogut acomiadar com estem acostumats (com necessitem); malalts que han trobat a faltar com mai els seus éssers estimats mentre es debatien entre la vida i la mort; professionals sanitaris esgotats per la tensió, la incertesa, l’excés de feina i la càrrega emocional d’una situació mai viscuda; gent que ha perdut els seus ingressos arran de la crisi econòmica derivada de la sanitària; ...o persones a les quals se’ls fa costa amunt haver de viure entre tanta incertesa.

No en va la setmana passada el conseller de Salut, el doctor Josep M. Argimon, va presentar els dotze eixos prioritaris del Departament per aquesta legislatura, justament un dels quals és el reforç del benestar emocional i la salut comunitària. Així doncs, Argimon va destacar l’increment de 80 milions d’euros en el pressupost de la xarxa de salut mental. Aquesta inversió ha de permetre, entre altres, desplegar 52 equips interdisciplinaris d’intervenció en crisi a domicili arreu del territori o 10 equips comunitaris d’atenció intensiva a la complexitat per adolescents per tal de “donar una resposta més àgil i resolutiva als problemes de salut mental a l’atenció primària”.

Que la salut mental sigui “una prioritat ineludible aquesta legislatura” ho hem de celebrar. L’empitjorament de la salut mental de la població, sigui pel coronavirus o qualsevol altra causa, és una factura que hem d’evitar al preu que sigui.

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2021

Avís legal

Contacte