El periodisme de proximitat és una feina realment apassionant. Donar veu als qui habitualment no  tenen altaveus on expressar-se hauria de ser l’objectiu principal dels mitjans de comunicació local. Molts cops aquesta missió queda en un segon pla davant el que anomenem, de vegades amb massa lleugeresa, actualitat. Qui decideix el que és o no ésactualitat? És evident que els mitjans locals tenen l’obligació d’explicar les actuacions i els projectes de les institucions més properes als ciutadans, les corporacions municipals, i també les polèmiques i les picabaralles entre els representants ciutadans. Però això no ha de centrar el contingut dels mitjans més pròxims. Si no, estem perduts.

Una de les obsessions que han de tenir els que es dediquen a la premsa local és deslliurar-se al màxim d’aquesta voràgine d’activitat municipal, de qüestions a vegades importants, a vegades no tant, a vegades francament inútils, que els ajuntaments projecten de manera desaforada. La lluita constant de mitjans com el que teniu a les mans és no deixar-se influir pel tempo que marquen els poders públics, buscar i aixecar temes que afectin la societat, fer tabula rasa de l’agenda informativa que ens intenten imposar, conscient o inconscientment, des dels cenacles del poder. Pot semblar molt tòpic, però és així. Estic segur que qui això llegeix podrà endevinar amb facilitat quins temes portaran a la seva portada la majoria de diaris nacionals i estatals demà mateix. En canvi, des dels mitjans de proximitat segur que alguns cops podem sorprendre el lector amb informacions que no podrà llegir enlloc més.

Una altra de les prioritats dels mitjans locals i comarcals ha de ser trobar veus alternatives al discurs oficial, opinions ben fonamentades i argumentades que posin en entredit, que qüestionin, que ens facin dubtar, de tot allò que ens donen per cert i per segur. En Miquel Roca, en un dels seus  llibres, Sí, advocat, ho té clar: desconfia d’aquell advocat que diu que no té cap dubte, que mostra sempre una seguretat absoluta. El dubte és bo perquè ens fa pensar, raonar i, molt probablement, ens ajuda a trobar la millor solució per als problemes. El mateix passa amb el periodisme. Les veus que ens aporten visions alternatives de la realitat, que dubten d’allò que algú ens intenta presentar com a segur i/o inevitable, són un tresor que cal conservar i mimar amb molta cura.

Tot això només es pot fer des de mitjans que mantinguin la seva independència, econòmica i de pensament. No sé si el brogit diari ens fa ser prou conscients de com és d’important per a una ciutat, per a una comarca, tenir mitjans de comunicació que no s’elaborin des dels gabinets de premsa de les institucions, sinó que cerquin, investiguin, dins les seves possibilitats, i proposin una oferta informativa pròpia, més o menys encertada, però pròpia i diferent.

Font: Diari de Vilanova