Vicenç Villatoro: Periodista, escriptor

El periodista i escriptor va presentar a Manresa, el llibre "L'home que se'n va" dins el cicle Pessics de Vida. Villatoro, conduït pel també periodista i escriptor Genís Sinca, va reflexionar sobre la família i el fracàs en el dia que feia 58 anys.

Villatoro reflexiona sobre els motius pels quals la gent marxa d'un lloc. "La gent no només marxa per la feina i els diners", va dir, "sinó també per empaitar els seus somnis, per les ganes de ser anònim...". Va reconèixer que ell mateix li agradaria molt desaparèixer a estones, però no sempre. "He descobert que només tinc sentit aquí".

Els motius pels quals les persones se'n van d'un lloc o hi tornen és una constant en la seva obra literària. Sinca li va demanar directament que li ha sorprès que en el llibre es parli molt de fracàs i que en Villatoro en consideri un insatisfet. "Què et passa?", li va preguntar. I el convidat li va respondre: "totes les generacions creiem que totes les històries comencen i acaben amb nosaltres. Tots som menys del que pensàvem que seríem. Als vint anys creus que passaran unes coses i en passen unes altres. La vida no és ben bé allò que havíem pensat que seria".  
  
Set anys de feina 

"L'home que se'n va" és el resultat de 7 anys de feina. El va escriure a mà i el va llegir en veu alta abans d'enviar-lo a l'editor. La mort de la seva dona li va despertar la necessitat de fer aquesta mirada al passat. No volia posposar el projecte perquè el seu pare el pogués llegir. Creu que l'avi, si fos viu, quedaria sorprès per ser tractat com a excepcional havent estat un home normal d'una generació marcada per la guerra. Villatoro va recordar que té una gravació en cinta de casset del seu avi explicant la seva vida i mai fa referència ni a la guerra, ni a la presó ni la immigració. Mai parlava d'aquests fets. "L'experiència de la guerra i la presó són intransmissibles" va assegurar, i va afegir que coneixem molt poc els nostres avis perquè acostumem a amagar el dolor als altres per protegir-los. 

L'escriptor va puntualitzar que "no és un llibre sobre la immigració, sinó sobre l'emigració perquè tot passa a Andalusia" i va reflexionar sobre les anades i vingudes constants entre persones de Terrassa i Castro del Río, dos municipis que comparteixen lligams familiars. Va arribar a assegurar que hi té un parent que penja la senyera cada diada i que a la biblioteca del poble s'hi troben alguns llibres en català. Sinca i Villatoro van concloure que el següent pas és que el llibre sigui traduït al castellà.