Miquel Andreu Llicenciat en Humanitats i Periodisme

No seré jo, profà en la matèria, qui digui com s’ha de fer una fira, i menys la de l’oli i les Garrigues que s’acaba de celebrar a les Borges. No em vull ni imaginar les hores, l’esforç i els maldecaps que suposa organitzar-la. Ara bé, això és una cosa i una altra és poder valorar alguns missatges oficials que es fan des de l’organització. No sé per què, però fa molt temps ja, aquí i arreu, que s’ha convingut que el gran indicador de l’èxit d’un esdeveniment són els números. Mirem-los, doncs.

70.000 visitants. Naturalment, mai a la vida hi ha hagut 70.000 persones a les Borges. I aquest cap de setmana tampoc, per una qüestió merament física, de metres quadrats, d’aforament del recinte. Jo no tinc ni idea de quanta gent va vindre, però qui dóna aquesta xifra, tampoc. Com tampoc el qui parla de 240.000 a la Fira de Sant Josep de Mollerussa. “És que es compten les vegades que entra la gent, tant si és la mateixa persona com si no”. No, no es compta res.

En un lloc d’accés gratuït i sense instruments de control d’entrada, és quasi impossible saber-ho si no es destina gent i hores a fer càlculs. I això, atrafegat com va tothom, no es fa (ni crec que calgui). Algú, algun dia, va posar una xifra a ull, i l’any següent la va augmentar una mica; i l’altre, una mica més. “Tu i jo sabem que no hi va haver 68.000 visitants -em deia el responsable de comunicació fa un parell d’anys-, però jo no puc dir menys que l’any passat”. I així s’ha anat fent. No cometré l’error de llançar cap xifra que jo cregui més aproximada, perquè seria fabular, però sí que aquests dies he sentit uns quants comentaris sobre una afluència menor enguany. No ho sé. N’he sentit també algun que deia el contrari.

63.000 litres venuts. Conseqüentment, en paral·lel a la lògica de la xifra de visitants, hi va el nombre de litres d’oli venuts. Es fa amb el mateix sistema fal·lible i alegre. 63.000 litres vol dir que cada expositor d’oli de la Fira ha venut una garrafa de cinc litres cada dos minuts sense parar, les vuit hores d’obertura, cada dia, de divendres a diumenge. Aquest ritme seria una bogeria i hi hauria baralles per posar un estand. I no només no és així, sinó que hi ha productors d’oli que venien i enguany no hi eren. “Això sempre passa a les fires, s’arrodoneix a l’alça”, pot dir algú. D’acord, acceptem-ho, però parlar de 63.000 no és arrodonir, és inventar-s’ho. Primer, perquè la dada es dóna el diumenge a la tarda, quan pràcticament cap dels paradistes ha recomptat encara les vendes. I segon, perquè els litres reals no és que siguin la meitat del que es diu, és que ronden la quarta part. No ho dic jo, sinó que -això sí- és fàcilment comprovable. D’altra banda, té gaire sentit parlar tant de litres si el que es busca és la venda del petit envàs i el contacte comercial? No seria més convenient parlar de facturació o de nivells de satisfacció entre productors?

150 expositors. Als plànols i llistats de la revista de la Fira jo compto 109 estands, incloent els institucionals com els de l’Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Cambra de Comerç, Andorra la Vella, etc. 109 estands, que no expositors, perquè n’hi ha de grans que tenen dos o més estands. En total, hi consten 89 expositors. D’on surten els 150? O pel voltant del recinte hi havia més de 40 paradetes o probablement surten de la dada de l’any passat, quan es va parlar de 140. I ja llavors es deia que eren més que l’anterior. Dels 89 expositors, d’oli n’hi ha hagut 19 -inclòs l’estand de la DO-. Alguns eren nous d’aquest any, però no més que les absències, com les de les cooperatives de Llardecans, Maials, l’Espluga Calba o els Torms o les d’alguns molins particulars que també solien vindre.

P.S.: la Fira més internacional. S’ha parlat molt de l’aposta per la internacionalització d’aquesta edició 2015, concretada amb l’organització d’una Missió Comercial Inversa, una trobada entre productors i distribuïdors/importadors de països estrangers. Aquí sí que m’atreveixo a fer una valoració: és una bona idea. Crec que val la pena treballar-hi i aprofundir-hi. Però, ja que parlem de xifres, i com que la nota oficial parla de “diversos productors d’oli i vi de les Garrigues”, no està de més concretar: han estat tres. Un, dos i tres. El cost per reunió, atenent el preu per inscriure-s’hi, potser ha fet enrere més d’un molí o cooperativa. Amb tot, segurament ha estat profitós i s’haurà obert alguna via de comercialització a l’estranger, vies que s’afegeixen a les existents. Lluny de la imatge d’estancats, els productors locals no perden el temps i ja fa anys que tenen un peu a Europa, Amèrica i Àsia.

Hi haurà qui veurà en aquest escrit un atac a la Fira, o un atac al poble, o tirar-se pedres a la teulada. Res més lluny. Demanar o parlar de dades reals mai pot ser entès així. Però girem la pregunta: a qui beneficien les dades falses? Quina confiança es genera amb aquesta política comunicativa? Què hi guanya la Fira i el poble? Molt poc. És més, crec que hi ha el risc que aquesta manera de fer, aquests números tan escandalosament abultats, aconsegueixin l’efecte invers i projectin el dubte sobre tota la resta. Els que han estat a la Fira i el propi sector de l’oli ja veu com marxa la cosa i es deuen preguntar per què cal tot això. És massa antic, massa de manual, massa exagerat. És legítim voler seguir l’estela “del que fa tothom i s’ha fet sempre”, de voler fer combregar els mitjans de comunicació amb rodes de molí -i molts s’hi posen bé-, però realment són indispensables les xifres per poder parlar d’èxits? Fan falta per dir que ve molta gent, que es promociona l’oli i la comarca arreu del país, que s’és un referent i que es munta un magnífic aparador del territori? Com explica l’alcalde i president del Patronat de Fira al final d’aquesta entrevista, l’indicador no ha de ser el quant, sinó el com. Les xifres poden semblar implacables per explicar-ho, però sempre ho serà més l’honestedat. I aquesta se la mereixen l’organització per l’esforç de muntar-ho, els productors per portar els seus millors productes i les altres empreses i associacions per poder-hi ser. S’ho mereix la Fira.