El rei de la Constitució espanyola del 78, Juan Carlos I viu a l’exili, com és tradició familiar. Al seu hereu, l’actual Felip VI, va anomenar-lo així en memòria del primer Borbó d’Espanya Felip V; aquell que va entrar a sang i foc, anorreant les institucions catalanes i prohibint-ne la llegua, tota una declaració d’intencions per part del rei constitucional de malnom “el campechano” que ningú va votar i que de fet va heretar l’estat del dictador “feixista” Franco al qual va prometre una sola cosa; mantenir la unitat d’Espanya, allò de “una grande y libre”.
L’historiador Paul Preston defineix el franquisme com una extensa xarxa de corrupcions a tots nivells. Sembla que en la transició del franquisme a la monarquia parlamentària la dita xarxa s’ha mantingut intacte com apunta Vicent Partal en una recent editorial (1). Dins d’aquesta normalitat del poder Juan Carlos I, segons declaracions de la seva amant l’actriu Barbara Rey, tenia a la Zarzuela una maquina bancaria de comptar bitllets. Deu ser per això que no paren d’aflorar constantment casos de corrupció política i empresarial en els quals no és fàcil de veure els límits de la legalitat capitalista i el frau. En aquest senti un tertulià televisiu (del que no recordo el nom) reflexionant sobre el recent cas Zapatero apuntava que el seu error va ser no acollir-se al sistema de les portes giratòries i entrar en alguns consells d’administració ( com ha fet, entre molts altres, de forma mestrívola el re fundador del socialisme espanyol, Felipe González, afegeixo jo) i aventurar-se a “treballar pel seu compte” de comissionista...
Sobre Zapatero em quedo amb allò que va recordar fa poc el president Quim Torra, “Apoyaré la reforma del estatuto que apruebe el Parlamento de catalán” que va quedar en res i la contraria. Diuen que Sánchez és un Zapatero millorat; va dir que portaria el president Puigdemont emmanillat i després la contraria. En els moments més tensos venia a veure els catalans metralleta en mà (2) i posteriorment, com si fos una burla d’opereta al bell mig del Liceu ens diu que ens estima molt, però que no tenim dret a auto determinar-nos. És a dir que podem parlar de tot menys del que volem, com els seus predecessors van dir que sense violència es podia parlar de tot... En qualsevol cas, en un gest calibrat, Sánchez ens va ensenyar la metralleta...
En els anys al voltant del procés, Espanya semblava ingovernable, per culpa dels independentistes, però ara que els independentistes estem “pacificats” Espanya continua sent ingovernable potser per si mateixa, per aquesta xarxa de corrupció que ha transitat del franquisme fins avui. A escala autonòmica la cosa no és pas millor. Amb una Generalitat que sembla un virregnat de pa sucat amb oli, on hem passat en pocs mesos de “la clau de la caixa o res” a la coparticipació en infraestructurals ferroviàries de les quals sempre tindrà la darrera paraula Madrid que fa més de vint anys que recurrentment prometen, és a dir, ens venen la mateixa moto varies vegades però que mai arriba, un altre forma d’estafa sense conseqüències. Potser sí que a la fi, l’imperi Espanyol, col·lapsarà l’any 2029 tal i com va preveure en la seva “Matemàtica de la història” Alexandre Deulofeu i per això sols falten tres anys.
1 https://www.vilaweb.cat/noticies/la-caiguda-de-zapatero-la-caiguda-del-psoe/
2 La metralleta la portava el seu guardaespatlles, de forma ben ostentosa i fora de tota lògica...