Per què fem vaga? Reflexions des de l’aula

La setmana del 16 al 20 de març, moltes mestres i professors hem decidit aturar la nostra activitat docent i sortir al carrer. No és una decisió fàcil. Qui ens dediquem a l’educació ho fem, precisament, per vocació de servei, perquè creiem en l’alumnat i en el poder transformador de l’escola. Per això, quan fem vaga, no ho fem contra l’educació: ho fem per defensar-la.

D’on venim?

Fa anys que el sistema educatiu arrossega mancances estructurals que no s’han resolt. Retallades que es van presentar com a temporals s’han acabat cronificant: ràtios elevades, manca de personal de suport, infraestructures envellides i una burocratització creixent que allunya el professorat de la seva tasca principal: educar.

A més, les successives reformes educatives sovint han arribat sense el consens necessari ni els recursos adequats per implementar-les. Se’ns demana innovar, personalitzar l’aprenentatge i atendre la diversitat, però sense les condicions reals per fer-ho possible. La distància entre el discurs institucional i la realitat de les aules és cada cop més evident.

Què demanem?

Les reivindicacions d’aquesta vaga no són noves, però sí urgents. Demanem, en primer lloc, una reducció de les ràtios per garantir una atenció més personalitzada a l’alumnat. Educar no és produir en sèrie: cada infant té necessitats, ritmes i contextos diferents.

També reclamem més professionals als centres: especialistes en educació especial, orientadors, psicopedagogs i personal de suport. L’escola inclusiva només és possible si té els recursos humans necessaris.

Una altra demanda clau és la reducció de la càrrega burocràtica. Les hores dedicades a informes, programacions excessivament detallades i gestions administratives sovint resten temps a la preparació de classes de qualitat i a l’acompanyament de l’alumnat.

Finalment, exigim una millora de les condicions laborals: estabilitat per al professorat interí, reconeixement de la tasca docent i espais reals de participació en les decisions educatives.

Quina educació volem?

No lluitem només contra allò que no funciona; lluitem, sobretot, per construir una educació millor. Volem una escola pública, inclusiva i equitativa, que no deixi ningú enrere. Una escola que fomenti el pensament crític, la creativitat i el respecte per la diversitat.

Volem poder dedicar temps a escoltar l’alumnat, a innovar amb sentit, a treballar en equip i a establir vincles significatius. Volem centres educatius que siguin espais segurs i estimulants, tant per als infants com per als professionals.

I, sobretot, volem que l’educació sigui una prioritat real per a la societat. Això implica inversió, però també confiança en el criteri dels docents i un compromís ferm amb el bé comú.

Per què ara?

Perquè hem arribat a un punt en què sostenir el sistema amb voluntarisme ja no és possible. Perquè cada dia que passa sense canvis reals és un dia en què l’alumnat no rep tot allò que mereix.

Fer vaga és una manera de dir prou, però també és una crida al diàleg. No volem enfrontament, volem solucions. I aquestes només arribaran si l’educació es posa, de veritat, al centre de les polítiques públiques.

Aquesta vaga no és només del professorat. És de tota una comunitat educativa que creu que una societat millor comença a les aules.