Hi ha un punt en el qual allò que es considera normal deixa de ser-ho. Aquell moment on l’ordinari es va fent petit fins a ser substituït per una altra cosa, o fins i tot desapareix. I això és el que ha passat —ens agradi o no—, al voltant de la creació de contingut. La situació ha girat com un mitjó. Ara l’ús de la Intel·ligència Artificial es dona per descomptat. Especialment en textos i imatges, no només digitals, sinó també en format físic. L’anomalia és, doncs, la creació sense aquesta eina tecnològica.

Cada vegada són més comerços, empreses, entitats i particulars que són conscients d’aquest fet, i s’adapten a la nova situació des d’una visió nova. Ho fan incorporant un nou segell de qualitat: “Creat sense IA”. Una obvietat en alguns casos, però que en d’altres sembla donar un valor afegit al possible consumidor.

És difícil quantificar si aquesta “autodenominació d’origen únicament humà” és rellevant, o no, pel públic. El que sí que és segur és que com a mínim genera interès. Així ho explica un estudi realitzat pel Pew Research Center, al voltant de com les persones perceben la intel·ligència artificial en 25 països a finals del 2025, on conclou que el 76% dels adults consideren extremadament o molt important saber si un contingut ha estat creat per IA o no.

Pel que sembla anem seguint un camí que ens acosta en una intersecció. D’una banda, hi ha l’ús de la IA per generar continguts vàlids de forma ràpida. De l’altre, un contingut més exclusiu creat sense ajuda d’aquesta tecnologia. Una situació semblant a la que ofereixen les estanteries del supermercat, on alguns productes porten l’etiqueta “Eco” i d’altres no. Uns són produïts utilitzant unes pautes concretes, i d’altres fent servir tots els mètodes i recursos disponibles. Producció en cadena o producció al detall.

Factors com l’autenticitat, el cost, la qualitat o el valor afegit, són algunes característiques que impactaran en la decisió sobre quin dels dos vessants acabarem escollint. El consumidor —és a dir tots nosaltres — decidirà fins a quin punt aquest nou segell de qualitat és important o no.

Probablement, la majoria omplirà el carro del coneixement de la mateixa forma que passa al supermercat. Una barreja entre els productes que tenen més etiquetes i els que no. Això sí, posant especial atenció perquè els més importants siguin els adequats. A ningú li agrada que li donin gat per llebre, i en aquest aspecte sembla que la generació amb IA té un problema. Només un 46% dels enquestats, citats en l’estudi anterior, confia realment en ella. Una desconfiança que s’accentua paradoxalment degut als avenços i millores de la mateixa IA. La capacitat per crear textos i imatges d’altíssima qualitat, fa que cada vegada sigui més complicat distingir si el que ens presenta és o no és real.

A l’altre costat, entre tots aquells productes “creats sense IA”, també hi ha una gran part de mentida. Precisament perquè al darrere únicament hi ha l’especialista a enganyar més gran de tot el món animal: l’ésser humà. El rei de la fal·làcia capaç d’explicar les coses a mitges, rei de la retòrica i de la veritat. És difícil pensar que si aquesta nova moda triomfa, no hi haurà nous adeptes que adoptaran aquest nou segell amb un disseny creat per IA.