He volgut titular l’article aquest cop amb l’eslògan que els anys 70 i 80 del segle passat tenia la ciutat de Figueres i que la diferenciava d’altres ciutats mitjanes de Catalunya, fins i tot de la seva capital provincial, Girona.

Indubtablement Figueres ha estat i encara és una població amb esperit comercial, ben arrelat al tarannà dels seus habitants i que n’ha modelat la capacitat negociadora, la seva habilitat per les relacions socials i l’apertura a altres cultures, gràcies als intercanvis fronterers i a la proximitat a zones amb fort turisme internacional. És evident que si un lloc té uns valors especials per arrelament sòcio-cultural, cal mantenir-los en la mesura del possible.

Desafortunadament, al meu parer, les persones encarregades de dissenyar el projecte de desenvolupament econòmic i cultural de la ciutat, volent promocionar únicament el comerç, el que estan aconseguint, òbviament sense pretendre-ho, és justament el contrari: ofegar-lo.

La qüestió al meu entendre és simple: el desenvolupament econòmic d’una població ha de ser equilibrat, és a dir, ha de poder integrar els famosos tres sectors d’activitat: l’agropecuari, l’industrial i el sector serveis.

El primer sector es troba a nuclis de població rurals limítrofs  a Figueres, per tant quedaria fora de les polítiques merament municipals, però s’hi podria incidir en organismes comarcals; el segon sector, l’industrial, és el que està abandonat en el seu disseny acurat i d’impuls, perquè tots els ous d’una única panera s’han posat en promoure només el sector serveis.

Quins serien els clients potencials d’aquest comerç preparat en un entorn amable amb carrers peatonals? La resposta que es van fer els dirigents municipals va ser: els turistes! Si els propis habitants de la ciutat ja no compten com a possibles clients, llavors tota l’estratègia està en competir amb nuclis de població tradicionalment turístics per estar arran de mar, com Roses o Cadaqués, i amb les grans superfícies comercials de la Jonquera.

L’aposta és arriscada, per radical: com deia abans, si poses tots els ous a una sola panera i te la pispen (competidors) ho tens tot perdut.

On és l’errada en aquest plantejament? Doncs en no haver projectat un desenvolupament equilibrat, i en haver oblidat que, amb una bona indústria tecnològica i innovadora, basada en el coneixement i amb alguns estudis universitaris, fomentant també el tren d’alta velocitat com a factor de desplaçament de ciutadans més formats, segurament ara tindríem la base d’una població amb més poder adquisitiu, que millorés i fes florir novament Figueres, com a ciutat comercial. La solució, però, com la majoria de les situacions complexes, només pot venir a mig-llarg termini i amb acords de col•laboració amb altres Administracions. Esperem que sigui així.