Durant els darrers anys, el Black Friday s’ha apoderat del darrer divendres del mes de novembre. I és que com si d’un trepant es tractés, els seus promotors han aconseguit que faci forat i que s’hagi adoptat -gairebé- com una tradició nostrada.

I jo, què voleu que us digui? Em sembla que la seva perpetuació és una dissort enorme pel model català de comerç. M’explico.

El Black Friday és una acció comercial que neix als Estats Units i que representa el primer dia de rebaixes després de la celebració de Thanksgiving. És, per tant, una còpia errada de l’inici de rebaixes d’un país que no és el nostre. I és que el Black Friday es pot assimilar al que per a nosaltres representa el dia 7 de gener, el primer dia de rebaixes després de la campanya de Nadal i Reis (per bé que la liberalització del sector via llei espanyola permeti que cadascú faci les rebaixes quan vulgui). Però més enllà de la rèplica dolenta, el Black Friday ha esdevingut una ocasió fantàstica per als qui volen cometre fraus. L’oferta massiva genera l’escenari perfecte per als qui en volen treure rèdit en forma de delicte. Aquest any, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un dispositiu per evitar la venda fraudulenta de 155 empreses i més de 10.000 productes. I a més, també hem sabut que el 70% dels correus electrònics que es reben amb rebaixes i ofertes comercials són fraudulents, una tendència que ha anat augmentant amb l’ajut de la IA.

I davant d’aquest panorama, el comerç de proximitat, què pot fer? Doncs al meu entendre, i malgrat sigui una tasca titànica, només pot oposar-s’hi i mantenir-se ferm amb el model que representa. En general, el comerç local és i implica el tracte honest amb la clientela, la generació de llocs de feina, la promoció de la cohesió social, l’aportació de seguretat als carrers amb el seu enllumenat, el foment de la sostenibilitat i la promoció d’uns valors molt concrets. Mantenint-se ferm qüestiona el sentit ètic i moral de la iniciativa i reforça els valors propis.

Ara bé, aquesta tasca èpica no l’haurien de fer sols els emprenedors i els autònoms. Aquests col·lectius necessiten l’ajut de les patronals i les associacions d’empresaris i sobretot, dels governants. I és que la dificultat de l’activitat diària -fins i tot més enllà del Black Friday- fa que la regulació de l’activitat comercial dels “petits” sigui extraordinàriament urgent. I és que només amb una legislació que defensi els drets i el model dels qui aixequen la persiana cada dia (per dir-ho en les paraules que tothom entén) es mantindrà un model que representa una part de la idiosincràsia del nostre país. En aquest mateix context, una mica menys d’amplificació del fenomen per part dels grans mitjans de comunicació també seria desitjable.

Queda un any fins al proper Black Friday. Pensem-hi!