Pels qui no el coneixeu, Darnius és un poble d’uns 600 habitants ubicat a la comarca de l’Alt Empordà. No és estrictament un poble fronterer amb l’estat francès, però hi està molt a prop, ja que la línia de separació entre els estats es troba als municipis veïns de la Jonquera, Maçanet de Cabrenys i la Vajol.

El municipi es caracteritza també pel seu paisatge, envoltat de boscos d’alzines sureres, o com popularment es coneixen de “suros”. Aquest tret, a part d’aportar-li una bellesa a l’entorn del nucli de població, li dona també la seva personalitat única i ha condicionat, juntament amb la seva proximitat amb l’estat francès, el seu esdevenir històric, econòmic i cultural materialitzat en l’explotació del suro i particularment amb la producció fabril dels taps d’aquest material.

L’auge econòmic de la indústria del suro a Darnius i a altres pobles propers de la zona surera de les Salines, va tenir lloc entre mitjans del segle XIX i el primer terç del XX, acabant definitivament els anys 60-70 del segle passat; resten d’aleshores al poble, a manera d’herència d’aquest passat productiu i innovador, la bonica arquitectura dels casalots de les famílies capdavanteres en la producció dels taps, juntament amb la configuració urbanística de la població, a l’entorn d’eixos lineals de carrers (llevat del fort de l’església) on les cases de la majoria del habitants disposaven de patis que permetien la producció, a més gran o més petita escala, dels taps.

Tanmateix, i  de manera molt rellevant, resta el bell l’edifici modernista de l’antiga Societat de Socors Mutus “la Concòrdia”, construït l’any 1910 en base al projecte de l’arquitecte figuerenc Azemar i que va anar ampliant-se, particularment amb la sala de ball annexa, fins els anys 20 del passat segle.

“La Concòrdia” constitueix, juntament amb altres societats de socors mutus d’alguns pobles de l’Alt ’Empordà, l’embrió del mutualisme obrer català; la capacitat d’associar-se en tant que treballadors, per tal de poder-se dotar, de manera solidària, d’uns “socors” o serveis d’assistència sanitària, per incapacitats i jubilacions, en un món on no existia la Seguretat Social tal com ara la coneixem. Tot això des del 1850, ni més ni menys, ara fa 175 anys, molt abans de que el govern de l’estat espanyol, mitjançant la seva “ley de asociaciones” el 1887 regulés i permetés les associacions sindicals i culturals, entre d’altres.

Us comento tot això perquè, a propòsit d’aquesta efemèride, i gràcies a la sensibilitat envers la preservació del patrimoni històric de la junta actual i de l’anterior, de “La Concòrdia”, que encara existeix com a entitat, s’ha pogut accedir a l’arxiu documental de l’entitat que es conserva bastant complet, amb algunes discontinuïtats temporals (com ara el període de la guerra civil espanyola). El primer cop d’ull que hem pogut fer als documents de les actes de l’entitat i al que resta de la seva biblioteca ens ha deparat sorpreses, a partir del 1910 aproximadament es va constituir una segona entitat associativa, per part dels joves socis de la Concòrdia, amb finalitats instructives, culturals i d’esbarjo, s’anomenava “la fraternal darniuense” i entre altres coses s’ha pogut veure que els joves d’aquesta altra entitat van fomentar activitats novadores en aquells moments com ara el cinematògraf; els concerts i balls amb música de l’època i tanmateix es van preocupar de la instrucció amb temes com la història (disposaven de la “Historia de España” de Pi i Margall); la geografia, la ciència (estaven abonats a la revista “El mundo científico”, que coordinava entre d’altres el catedràtic en física Eduard Fontseré), o les matemàtiques (amb llibres de trigonometria).

Com deia, es evident que va influir l’aleshores pròspera indústria del suro a tot el moviment associatiu mutualista i cultural del poble, però tanmateix la importància de tenir la frontera amb França a prop, i d’estar al dia de les idees dels filòsofs de la il·lustració i posteriorment d’altres com a ara Cabet o Proudhon, van influir especialment en el caràcter i idiosincràsia d’un poble que, a través d’una entitat que ha gaudit i patit dels esdeveniments històrics del nostre país, pot ara, amb orgull, festejar la seva pervivència i vitalitat social, tot recuperant la consciència del seu passat per tal de construir amb fermesa el seu futur.