En aquest article d’opinió m’agradaria posar una mica els punts sobre les iiiii i deixar una mica clara la idea generalitzada que el jovent no es preocupa pel seu territori, que mostra una actitud passiva i de poc compromís cap a la terra on viu.

Tothom, i sense excepció, que estima la terra on viu, s’esforça dia a dia per vetllar per la cultura i la llengua catalana, per preservar les tradicions que ens caracteritzen com a poble i per seguir amb aquelles entitats i associacions que fan del seu poble o ciutat un territori únic català. Tots i cadascun d’aquests aspectes formen part d’un ideari que sorgeix independentment de l’edat del subjecte qui ho vetlla. Així doncs, no és tant que el jovent no va de la mà amb la cultura sinó que potser no hem fet suficient perquè el jovent s’hi vulgui acostar.

És per aquest motiu que hem de seguir treballant per aquest sentiment de pertinença dels nostres joves cap al territori, que es mirin el seu poble o ciutat amb ulls de cura i estima, que mostrin la preocupació necessària per seguir vetllant i treballant per la cultura que ens conforma com a col·lectiu i que ens fa ser qui som.

Al meu municipi en aquests últims anys els i les joves hem tingut inquietuds i objectius que hem intentat complir gràcies a les eines que ens ha donat el mateix poble i els seus habitants, el renaixement de la revista local que ja acumula més de 46 anys, una associació de joves, un espai jove, un festival de cinema rural, un grup de teatre, diferents entitats corals, esportives, entre d’altres que continuen creixent i formant part de l’imaginari del poble gràcies al treball incansables de persones que s’estimen la terra i que no entenen la cultura d’una altra manera.

Per tant, una societat que treballa perquè joves, petits i grans estimin la terra, s’impliquin amb les activitats que promoguin la cultura, la llengua i la tradició, esdevé un poble o una ciutat ric culturalment parlant. És per aquest motiu que hem de seguir treballant conjuntament per aconseguir que els i les joves vulguin formar part d’aquesta cultura i es sentim que en són part, fem que la cultura vagi de la mà del jovent i el jovent d’aquesta cultura nostra.