Heisenberg deia que la realitat no existeix fins que algú l'observa i que és la nostra manera de veure-la la que li dona forma. Segons ell, el cervell no només rep informació, sinó que la interpreta segons les nostres experiències, emocions i cultura. Per tant, cada persona percep la realitat de forma diferent, creant així visions úniques i personals del món. Així doncs, no hi ha una única realitat universal, sinó moltes realitats, tantes com persones.

La realitat augmentada utilitza eines que milloren els nostres sentits i ens permeten descobrir mons nous, ja existents però que sense ajuda no podríem veure. D'altra banda, la realitat virtual crea escenaris completament artificials mitjançant dispositius com ulleres, lents, pantalles o mòbils, on els usuaris poden interactuar-hi directament. Aquestes tecnologies han evolucionat ràpidament gràcies als avenços en psicologia, digitalització i intel·ligència artificial. No es tracta només d'enganyar els nostres sentits per experimentar nous mons, sinó també d'influir-nos amb situacions artificials que poden fer-nos reaccionar de determinades maneres.

La manipulació social sempre ha existit, però actualment té eines molt potents que tendeixen a igualar les percepcions individuals per aconseguir respostes massives semblants. Encara que cadascú veu el món al seu estil, sovint ens trobem seguint la direcció marcada per altres. Així, els valors i l'ètica personals es poden transformar en comportaments col·lectius més flexibles i fins i tot immorals. Groucho Marx deia amb humor que tenia uns principis, però que els canviava quan li convenia. Personatges com Donald Trump també canvien constantment de discurs sense cap remordiment per aconseguir els seus objectius.

Davant aquests nous escenaris, molta gent se sent perduda, sense saber com reaccionar o distingir entre el real i el fictici. La por fa més fàcil controlar la societat, i la desconfiança en les institucions debilita les bases de la democràcia. Això fa que sovint la gent deixi de dir la veritat per evitar problemes, acceptant fins i tot situacions absurdes, com quan Europa recomana kits de supervivència per evitar parlar de temes més complexos com la defensa militar. Diuen que és per tranquil·litzar, però probablement no resol res.

Els intents de controlar situacions, tant per part dels més poderosos com dels més febles, sovint són maldestres i prioritzen les emocions per sobre de la raó. És el cas d'alguns líders que utilitzen plataformes comercials per planejar operacions secretes i que acaben incloent-hi periodistes per error. Un exemple d'això és l'ús de l'aplicació Signal, que acaba convertint-se en símbol d'una realitat cada vegada més absurda, plena d'interessos contradictoris, missatges confusos i accions sorprenents.