Malgrat que des de fa uns quants anys també podem anar al notari per casar-nos, la majoria de nosaltres només trepitjarem una notaria en ben poques ocasions al llarg de la nostra vida. Crec que les podríem comptar amb els dits de les mans i, segurament, ens en sobrarien.

En el meu cas, tan sols hi he hagut d’acudir per signar la hipoteca i compra de casa meva, per acceptar l’herència després de la mort de mon pare i per vendre la casa i la terra que ens va deixar a mi i els meus germans. També ho he fet, però, com a acompanyant, per fer costat a la meva àvia quan va decidir vendre la casa del poble on la gent de cal Monja havia viscut durant generacions o a la meva mare, ara que havia de posar al dia els papers després de la mort de la padrina.

Per tant, per a la gent senzilla com jo, que no hi entenem de llenguatge jurídic ni fem aquesta mena de gestions sovint, visitar el notari acostuma a ser un autèntic maldecap. I més encara si quan hi anem ens trobem en moments d’extrema vulnerabilitat perquè passem per un procés de dol arran de la pèrdua d’una persona estimada. Un enrenou majúscul que, a més a més, ens pot sortir ben car.

Però que et toqui gratar més o menys de la butxaca no depèn només del tràmit que hagis de fer o de l’import de les propietats objecte de la gestió. També hi juga un paper important (i no pas poc!) la notaria on vagis a petar.

Quants de vosaltres sabeu que per molt que el nostre avantpassat hagi fet testament en una notaria no estem obligats a fer servir la mateixa per a l’acceptació d’herència? Quants de vosaltres sabeu que, encara que els béns afectats pel tràmit en qüestió es trobin en un indret determinat, no teniu obligació d’acudir a la notaria més propera? En definitiva, quants de vosaltres sabeu que podem escollir notari com qui escull en quin supermercat vol fer la compra de la setmana?

És cert que el Col·legi Notarial de Catalunya ofereix tota aquesta informació a la seva pàgina web, però la gent estem perduts quan n’hem de fer ús si és que no comptem o bé amb experiència prèvia o bé amb assessorament expert (per exemple, d’un gestor). L’experiència personal m’ha demostrat que la gent ens pensem que tenim el deure de fer les diligències que afecten les nostres propietats a la notaria més propera, és a dir, que si compren un pis a Vallfogona de Balaguer, hem d’anar al notari de Balaguer, i que les tarifes que cobren els senyors i les senyores notàries són comunes, és a dir, que venen determinades per llei. Però això no és ben bé així.

També és veritat que el cost dels serveis notarials està regulat pel Govern espanyol. De manera que els notaris de tot l’Estat han d’aplicar tarifes uniformes, tot i que hi ha cert marge per a la competència. El preu dels honoraris notarials pot reduir-se segons els descomptes en les tarifes que cada notaria apliqui. Això pot fer que acabem pagant força més per fer la mateixa diligència segons el notari que triem. Us ho dic per experiència.

En menys de dos anys de diferència ho he pogut comprovar amb l’import que vam pagar els meus germans i jo en acceptar l’herència del meu pare (tràmit per al qual vam confiar en la Notaria de Mollerussa) o el que van haver de pagar la meva mare i el meu tiet en acceptar el llegat de la seva mare (que, arran del desconeixement que us deia abans, van optar per una altra notaria). Una altra notaria que no recomanem a ningú, ans al contrari.

Deixant de banda que les herències són diligències el cost de les quals varia en funció del valor dels béns inclosos en la mateixa i que, per tant, el valor de cada herència canvia, la diferència entre els dos casos que esmento no era pas tanta com per explicar per què l’import de la factura que van haver d’assumir la meva mare i el meu oncle pujava tant en comparació de la que vam pagar nosaltres.

Davant aquesta situació, agraeixo encara més el tracte dispensat per Alícia Corral i el seu equip quan els meus germans i jo vam acceptar l’herència del meu pare, mort sobtadament d’un infart el febrer de 2022. Tant de bo, la resta de notaris fossin tan humans com ella i fessin la seva feina de la mateixa manera: amb professionalitat, tacte i sense ànim de cobrar més del compte pels seus serveis. Més d’una família s’estalviaria ensurts i enrabiades innecessaris.