La preocupació sobre com mesurar l’impacte de la cobertura mediàtica existeix des de fa més de 100 anys. En les dècades de 1920 i 1930, els investigadors posaven el focus en el poder persuasiu dels mitjans de comunicació i la propaganda. A mesura que la recopilació de dades i les metodologies d’investigació es van fer més rigoroses a la segona meitat del segle, les opinions dels estudiosos sobre els efectes dels mitjans en les persones es van anar matisant. Per exemple, els investigadors van descobrir que fins i tot quan els mitjans no imposen punts de vista al públic, sí que poden ser molt influents a l’hora d’establir els temes que la ciutadania considera importants, una influència coneguda com a “agenda setting”.

Els missatges dels mitjans també poden influir en l’opinió pública incitant als ciutadans a avaluar els candidats polítics en funció de determinades dimensions i emmarcant les històries periodístiques en un determinat camp de significat (per exemple, debatent els dèficits pressupostaris en el context de la corrupció). Finalment, els mitjans de comunicació poden influir en les elits locals, com la societat civil i els líders religiosos, que al seu torn influeixen en els membres de la seua comunitat.

Avui la influència dels mitjans no és només una preocupació acadèmica. Periodistes i empreses de tot el món inverteixen en documentar i quantificar l’impacte del seu treball. Aquests esforços estan impulsats en part per un desig d’autoavaluació rigorosa i en part per la necessitat de justificar el seu treball davant de donants, inversors i el públic en general. L'article complet publicat a IJNet.org