El Parlament Europeu demanarà que hi hagi més transparència sobre els grups empresarials que controlen els mitjans, es limiti la publicitat institucional i es protegeixi efectivament els periodistes d’ingerències governamentals i atacs amb programes espia. Així ho ha acordat l’Eurocambra en la seua posició negociadora de cara a les converses per a la llei europea de llibertat de mitjans de comunicació amb la que Europa vol reforçar la transparència i independència dels mitjans de comunicació davant els riscos que soscaven la llibertat de premsa.

Per començar, els eurodiputats consideren rellevant que es conegui les estructures darrere de la propietat dels mitjans, per això demanen d’imposar més mesures de transparència i control respecte als ingressos per publicitat institucional i suport financer que rebin d’administracions públiques i tercers països de fora de la UE. En el cas dels mitjans públics, la proposta de consens advoca per garantir el seu finançament "adequat, sostenible i previsible" i, en el cas dels mitjans privats, proposen limitar la publicitat institucional assignada a un únic mitjà perquè no superi el 15% del pressupost total de publicitat assignat per l’autoritat en un país de la UE, així com fer públics els criteris per assignar fons públics. Més informació aquí