Tiktok, Instagram, Whatsapp, Telegram; la informació flueix de manera diferent en aquests temps que corren, pel que podria semblar que la premsa impresa i els canals de televisió són cosa del passat, una cosa que només els 'boomers' consumeixen. Però, si això és cert, cal donar-li l’esquena a un segment de mercat i unes audiències que també són importants per a la creació d’un model de negoci vàlid i exitós?

El 2007, el món va enfrontar una nova crisi financera global en les quals una de les mates insospitades va ser el periodisme tradicional (premsa escrita, ràdio i televisió), que es va veure davant una realitat que no havia experimentat en tots els seus anys d’existència: la pèrdua de credibilitat.

La falta de capacitat dels mitjans locals i internacionals, segons els experts, per informar sobre l’estat de l’economia global i el seu impacte en la vida de les persones, va començar a minar la confiança del públic cap als mitjans de comunicació. Als grans mitjans se’ls va acusar d’estar molt més alineats amb els interessos comercials i corporativistes, que amb la veritat i les seues audiències. Com diu Miguel Calix, periodista hondureny, malgrat tot el que ha succeït, els mitjans tradicionals encara persisteixen, i són tan vigents com en qualsevol altre moment de la història. Llegeix aquí l'article publicat a IJNet.org