Notícia

Com fer articles científics que siguin atractius per al públic

Cal ser clars i explicar evidències sense fer periodisme declaratiu

Foto
Pixabay

La Segona Guerra Mundial (1939-1945), amb l’explosió de les bombes atòmiques, va generar a nivell del periodisme la inquietud per explicar al públic d’una forma senzilla i didàctica els components i implicacions d’aquest tipus d’atacs nuclears. Així s’estima que va sorgir, fa alguna cosa menys d’un segle, el periodisme científic, com una branca assabentada que es dedica a indagar i explicar fenòmens de variades àrees com salut, tecnologia, humanitat i innovació.

Així ho va explicar el periodista paraguaià especialitzat en ciència Eduardo Quintana, director executiu del portal Ciencia del Sur. Amb una llarga trajectòria, va conduir un programa radial enfocat en la ciència, va ser editor de la secció ciència i tecnologia del diari ABC Color, elegit periodista de ciència de l’any en 2017 i compte amb cinc llibres publicats. Durant un seminari web del Foro Pamela Howard sobre Cobertura de Crisis Mundials d’ICFJ i IJNet, Quintana va repassar definicions i recomanacions rellevants per aconseguir que els textos vinculats a temes científics siguin amigables per al públic. “El periodisme científic utilitza les eines del periodisme i també fets de la lògica i la ciència. Difonem informació, fets. És un periodisme crític i assenyat”, va afirmar. L'article complet publicat a IJNet.org

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte