El nostre associat Setmanari de Montbui publicava al seu darrer número una editorial que sota el títol, Un Montbui amb menys pàgines, alertava del problema que està patint la premsa escrita des de fa temps amb l'augment de costos de producció i el risc de viabilitat d'algunes editores. Us el reproduïm tot seguit:

"Els lectors van comprovar com la darrera edició del Setmanari Mont-bui aparegué amb un nombre menor de pàgines, com l’exemplar que ara tenen a les seves mans. I en vindran més, esperem que no- més alguns i per poc temps.

Els costos de producció de la prensa escrita (on intervenen redactors, repartidors i impremta essencialment), en el cas d’aquest Setmanari i pràcticament en totes les publicacions, les grans incloses, fan que semana rera semana hi hagi d’haver uns equilibris molt intensos, de vegades quasi impossibles, per poder continuar amb la tasca de ser presents cada semana als domicilis dels nostres subscriptors i als quioscs.

I això des de la seva fundació l’any 1944. Fins avui. Mai des d’aleshores el Setmanari ha deixat d’aparéixer semana darrera semana. La primera época –del 1944 al 1977, sota el paraigua editor del règim polític existent aleshores. I després com a publicació totalment independent: el Montbui no és municipal, el Montbui no pertany a cap entitat ni associació (fora de la propia), el Montbui no pertany a cap partit polític, el Montbui no pertany a cap grup empresarial.

Ara estem a tocar de l’edició 2.000 de l’època actual, des del 1977. I estem passant un mal moment econòmic. Quadrar el compte d’explotació és un maldecap constant, fent especial menció que tant els redactors com la impremta fan tots els esforços posibles per aju- dar el Setmanari. Perquè aquest Setmanari no és una empresa, és una il.lusió. I així des dels temps del Josep Rifé, Jaume Ferrer o Salvador Codina, entre altres.

Per això, davant de les dificultats, mentre es treballa per millorar-ne la situació, volem apostar per no interrompre la continuitat del Setmanari. Això vol dir que puntualment ens haurem d’apretar el cinturó. Com reduïnt-ne en algún moment la paginació, per exem- ple, de forma provisional. No podem donar l’esquena al Montbui. I no ho farem".