Text: Guillem Carreras
Una política eficaç per assimilar una nació és trencar el lligam dels ciutadans amb les seves institucions. La divisió provincial, aprovada el 1833, va tenir conseqüències pèrfides. Imposava administracions artificials, sense un rerefons històric ni una vinculació autèntica entre els ciutadans i les diputacions. La divisió comarcal de 23 de desembre de 1936 va incidir en el mateix defecte principal: no respectar l’arrelament de la gent amb el seu entorn. Les comarques inventades en despatxos, com és el cas de la Conca de Barberà, són un fort obstacle per crear sinergies entre municipis i evitar dinàmiques de centralització. Un gran èxit polític pels qui desitgen una Catalunya desmembrada.
Els Premis Sikarra és una de les iniciatives que treballen per enfortir la Segarra històrica. S’ha d’agrair a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i a la Fundació Josep Cases Llebot que impulsin l’organització d’aquests guardons. El lliurament de l’onzena edició de la convocatòria n’és una bona mostra: va celebrar-se el 19 de març al Casal de Calaf (Alta Segarra) per reconèixer els 43 anys de trajectòria de la revista La Segarra de Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra). Una clara demostració que la Segarra natural transcendeix àmpliament l’administrativa.
En la justificació del premi, el jurat ha valorat la trajectòria de La Segarra, que l’abril de 2021 va assolir el número 500 l’actual època; haver esdevingut una plataforma oberta a tots els veïns perquè hi expressin les seves opinions i inquietuds; i també la mirada crítica i propositiva del Consell de Redacció sobre les problemàtiques que afecten la Baixa Segarra.
La candidatura va ser presentada per l’Associació Cultural Baixa Segarra (ACBS). Silvestre Palà va destacar que La Segarra “és el sistema circulatori de a vida social del poble de Santa Coloma, la sang que alimenta les diferents parts que el conformen”. El president de l’ACBS també va ressaltar l’esperit segarrenc de la revista, evidenciat en el títol de la capçalera. “Si a Santa Coloma sempre s’ha respirat un aire segarrenc, la revista La Segarra és com la cirereta del pastís que ho certifica encara més”, va subratllar.
En la recepció del guardó, Anna Maria Albareda va remarcar tota la “feina imprescindible que no es veu” en la preparació de la revista: “comptabilitat, publicitat, subscripcions, rebuts, impostos, subvencions, ensobrar, repartir, i sense oblidar-nos de fer la revista: escriure i consensuar l’editorial, pensar la portada, fer entrevistes, insistir a les entitats que enviïn escrits, buscar fotografies, i la feixuga feina d’editar una revista local sense que ningú s’enfadi”. Albareda també va posar l’accent en el fet que mai s’ha demanat cap subvenció als ajuntaments de la Baixa Segarra, i tampoc al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, per no condicionar la llibertat de la revista. Les jàsseres de la publicació són els 518 subscriptors i un tiratge mensual de més de 600 exemplars.
El Premi Sikarra 2022 és una injecció d’ànim per encarar el centenari de la primera època de la revista (1922-23). Des de l’Associació Cultural Revista La Segarra aviat s’anunciaran les primeres novetats d’aquesta commemoració.
