A final de novembre del 2001 sortia al carrer el primer número del setmanari La Veu de l’Ebre, ara Setmanari l’Ebre, producte de la fusió de dos històriques capçaleres, La Veu del Baix Ebre (1957) i Ebre Informes (1979) (aleshores, L’Ebre), que va fer possible un important  salt qualitatiu i quantitatiu quant a continguts i difusió; un projecte sense precedents a Catalunya. Es fusionaven tots els departaments i el personal respectiu (administració, comercial i redacció), així com les carteres de clients (inclosos subscriptors) i, òbviament, el periòdic, que va passar de dos baixes tirades acumulades per separat a una d’única de molts més exemplars, amb una primera edició amb més de 150 pàgines. I tot això passava un any després de la creació de la delegació del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i enmig de la revolta popular antitransvasista.

Durant 15 anys i 763 números, el Setmanari de l’Ebre s’ha convertit en un referent obligat de la premsa del territori, i tot a partir de l’empenta dels mateixos treballadors-periodistes-empresaris, que han hagut de posar enginy davant la manca de suport estructural en un territori debilitat per una pobra massa social i castigat amb excés per un reequilibri territorial respecte a la resta del país que mai s’ha vist enlloc. Aquest mitjà de comunicació va nàixer amb la clara i ferma voluntat de defensar i reimpulsar les Terres de l’Ebre, fet que no s’ha deixat de fer des del primer dia. 
 
Professionaliització I lideratge. Per a Ximo Rambla, gerent-editor del setmanari, una de les fortaleses del rotatiu és el seu lideratge territorial, “una qüestió intrínsicament lligada a la premsa comarcal del país, amb una gran penetració, amb un percentatge destacat de lectors exclusius que sense la presència del setmanari estarien orfes d’un mitjà escrit i de pagament”.  “Arribar on altres no arriben i establir un sentiment d’identificació del lector amb els continguts i la vinculació de la publicació amb el territori són alguns dels valors que sempre ens han identificat”, explica Rambla. Les desenes de professionals que durant aquests últims quinze anys han passat pel setmanari en són el principal actiu: “La professionalitat i el lideratge que s’ha mantingut des del primer dia s’ha fet gràcies a l’esforç de tots els companys i companyes que han passat per aquí; tots han sabut entendre que ens devíem al lector anònim, persones amb interessos, preocupacions i sentiments molt concrets i variats que volien proximitat i, a la vegada, professionalitat”, diu Rambla, i afegeix que “encara que no ens toca a nosaltres mateixos saber si ho hem acabat aconseguint o no, el que sí que podem assegurar és que cada setmana treballem per fer-ho possible”.

Quinze anys han donat per a molt. L'any 2002, el periòdic va rebre el Premi Tasis Torrent al millor setmanari de Catalunya i el mateix any es va poder estrenar una nova i moderna redacció al número 2 del carrer de Rosa M. Molas, a Tortosa. Poc temps després, el setmanari va recollir el Premi a la Promoció i Protecció del Patrimoni i el Premi a la Responsabilitat Social. Es va donar un  nou impuls als departaments comercial i de màrqueting en una aposta pels especials socials. Es van crear iniciatives de prestigi -com ara Diàlegs a l'Ebre- que van permetre connectar molt millor l'Ebre amb el nord del Principat, i es va poder mantindre i ampliar sensiblement la cobertura de les comarques interiors: Ribera d'Ebre i Terra Alta. I no s’han abandonat mai les iniciatives i ajuts en l’edició de llibres i publicacions específiques.

L'any 2008, l’empresa editora del setmanari va obtindre la concessió d'una freqüència de ràdio (103.9 FM) al ser adjudicatària del contracte de gestió del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència amb caràcter comercial, ara gestionada per Imagina Ràdio. I en aquesta idea d’anar creixent com a grup de comunicació dins del territori ebrenc es va crear una empresa per optar i aconseguir la concessió d’una freqüència de televisió local en el moment d’obrir-se el mercat de la TDT. Així va arribar L’Ebre TV, ara integrada dins la marca Canal Terres de l’Ebre TV. El repte de continuar sent vertaders dinamitzadors de la vida del territori en el camp comunicatiu és allò que un dia va fer possible l’aparició del setmanari l’ebre i que ara continua sent l’objecte essencial de la seua continuïtat. 

Als següents enllaços podeu llegir una entrevista amb Òscar Meseguer, director del rotatiu. (Pàgina 1, pàgina 2)