Per a Martín Caparrós, periodista experimentat i cronista infatigable, Internet no és un perill per a l'ofici. Al contrari, “és la solució en molts casos, no el problema”. Vegem aquestes reflexions de Caparrós (Buenos Aires, 1957) a propòsit d'una entrevista amb EFE per la publicació del seu llibre ‘Lacrónica' (Círculo de tiza).
1. “Si alguna cosa va canviar, per a bé i per a malament, aquest ofici va ser internet”, va dir l'escriptor i periodista argentí, després de remarcar que la xarxa facilita tenir a l'abast de la mà gran quantitat d'informació. Però, alhora, la responsabilitat creix. El periodista té l'obligació de revisar, verificar i analitzar tota aquesta informació.
2. “Les tècniques que cal aprendre per fer bon periodisme són molt limitades, escasses, i s'aprenen en tres mesos. Els trucs s'aprenen treballant”.
3. “Em sorprenen persones que volen ser periodistes i no llegeixen: com un aprenent de pianista que es vantés de no escoltar música. No es pot escriure sense haver-ne llegit massa; no es pot pensar —entendre, organitzar, parlar— sense haver llegit massa”.
4. Què és la crònica? “És el periodisme que sí que diu ‘jo’”.
5. “L'objectivitat és estructuralment impossible”.
6. “La crònica no és sinònim de millor escriptura, és sinònim d'ambició de millor escriptura. A alguns, sens dubte, els surt millor i a d'altres pitjor. No hi ha res garantit”.
7. “El gènere és avui una mera etiqueta comercial i m'interessen cada vegada més els llibres que no se sap de què gènere són. On la literatura se la juga i avança és en l'encreuament, en la barreja i la confusió.”
8. "Ara queda bé parlar de crònica i cronistes, però com Groucho Marx, mai seria membre d'un club que admetés gent com jo. I molt menys estaria a la seva junta directiva”.
9. “Mai no vaig pensar que seria periodista: va succeir”.
10. “Al diari ‘Noticias’ vaig escriure els meus primers articles, vaig aprendre rudiments, vaig admirar de més a prop Rodolfo Walsh —el meu cap—, vaig suposar que si ser periodista era poder mirar, entrar als llocs, fer preguntes i rebre respostes i creure que sabia i veure gairebé de seguida el resultat de la impertinència en un paper imprès, la professió em convenia”.
Font: La verdad , EFE i Lacrónica
1. “Si alguna cosa va canviar, per a bé i per a malament, aquest ofici va ser internet”, va dir l'escriptor i periodista argentí, després de remarcar que la xarxa facilita tenir a l'abast de la mà gran quantitat d'informació. Però, alhora, la responsabilitat creix. El periodista té l'obligació de revisar, verificar i analitzar tota aquesta informació.
2. “Les tècniques que cal aprendre per fer bon periodisme són molt limitades, escasses, i s'aprenen en tres mesos. Els trucs s'aprenen treballant”.
3. “Em sorprenen persones que volen ser periodistes i no llegeixen: com un aprenent de pianista que es vantés de no escoltar música. No es pot escriure sense haver-ne llegit massa; no es pot pensar —entendre, organitzar, parlar— sense haver llegit massa”.
4. Què és la crònica? “És el periodisme que sí que diu ‘jo’”.
5. “L'objectivitat és estructuralment impossible”.
6. “La crònica no és sinònim de millor escriptura, és sinònim d'ambició de millor escriptura. A alguns, sens dubte, els surt millor i a d'altres pitjor. No hi ha res garantit”.
7. “El gènere és avui una mera etiqueta comercial i m'interessen cada vegada més els llibres que no se sap de què gènere són. On la literatura se la juga i avança és en l'encreuament, en la barreja i la confusió.”
8. "Ara queda bé parlar de crònica i cronistes, però com Groucho Marx, mai seria membre d'un club que admetés gent com jo. I molt menys estaria a la seva junta directiva”.
9. “Mai no vaig pensar que seria periodista: va succeir”.
10. “Al diari ‘Noticias’ vaig escriure els meus primers articles, vaig aprendre rudiments, vaig admirar de més a prop Rodolfo Walsh —el meu cap—, vaig suposar que si ser periodista era poder mirar, entrar als llocs, fer preguntes i rebre respostes i creure que sabia i veure gairebé de seguida el resultat de la impertinència en un paper imprès, la professió em convenia”.
Font: La verdad , EFE i Lacrónica