Els experts afirmen què la nova narrativa transmèdia modificarà l'espai mediàtic i suposarà un canvi amb el model tradicional basat en el broadcasting. La nova forma de difondre els continguts, que cada cop més utilitza diversos suports i llenguatges, conduirà a una atomització encara més gran de les audiències, per bé que encara es manté com una incògnita la monetització d'aquest nou paradigma comunicatiu.
Aquesta és una de les principal conclusions de la 4a sessió de les Jornades Tecnològiques del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), duta a terme avui, 1 d'octubre, a la seu del regulador. La reunió, dedicada a analitzar la narrativa transmèdia, ha comptat amb quatre ponents: el cap d'Innovació i Digital Analytics de la CCMA, Ferran Clavell; l'investigador de la Universitat Pompeu Fabra Carlos Alberto Scolari; el professor de la Universitat Oberta de Catalunya Antoni Roig; i el director general d'El Terrat, Rubén Mayoral.
Ferran Clavell ha explicat diverses experiències de narrativa transmèdia, i ha destacat que en alguns casos la component transmèdia no havia estat intencionada. Clavell ha assenyalat que la sèrie Ventdelplà comptava amb una web de l'ajuntament de l'inexistent municipi de Ventdelplà. "També tenim una pàgina a Facebook dels protagonistes i la gent els felicita, encara avui, pels seus aniversaris, obviant el fet que són personatges inventats", ha dit.
Com a exemple de narrativa transmèdia no intencionada ha recordat que el reportatge Ciutat morta es va emetre per televisió sense cinc minuts del programa per decisió d'un jutge, mentre que el contingut escapçat va ser visionat 800.000 vegades a Youtube.
Carlos Alberto Scolari ha afirmat que els usuaris estan connectats, tant com a consumidors com a creadors, un total d'11 hores al dia. "Fa poc es va imposar el concepte de segona pantalla, però ara ja es parla de multipantalla", ha dit.
Scolari ha afegit que abans hi havia una audiència centrada en un únic mitjà mentre que ara està centrada en una narrativa, i ha posat com exemple continguts com Star Trek, Star Wars, o Lost. "Per exemple, ara mateix es poden trobar 9.000 continguts sobre Star Trek que han estat generats per l'audiència", ha dit.
Antoni Roig ha explicat quines són les estratègies que utilitzen les empreses per crearengagement amb les audiències: "Fer comunitats molt actives a Facebook, crear continguts exclusius per a Facebook, incloure hashtags durant l'emissió d'una sèrie, fer propostes a Twitter sobre els personatges, fer fórmules per mantenir l'interès per les sèries entre temporades, com ara crear web sèries, i conversar amb els fans amb eines com ara Snapchat".
Roig ha afegit que, a efectes pràctics, el fet de disposar d'una comunitat molt activa a les xarxes comentant un contingut equival a tenir un focus group que permet a les productores perfeccionar els productes.
Rubén Mayoral ha explicat que quan El Terrat aborda un nou projecte ho fa conjuntament amb les diverses àrees de la productora per poder tenir una visió transmèdia. Ha afegit que les marques s'estan adonant que necessiten cada cop més la narrativa transmèdia perquè l'espot tradicional cada cop té menys efecte.
Monetització del fenomen
La taula rodona ha estat presentada pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha explicat que el Consell havia organitzat la jornada perquè ha detectat la tendència a utilitzar narrativa transmèdia. "Tenim una història on el relat es desplega mitjançant diversos mitjans, llenguatges, plataformes i formats, que ofereixen peces úniques de continguts per cada un d'aquests canals. Uns continguts, a més, que tot i ser únics a cada canal, estan fortament vinculats els uns amb els altres i que presenten una estreta sincronia entre ells", ha explicat.
Loppacher, durant el col·loqui, ha preguntat als ponents sobre la monetització dels continguts paral·lels creats en el nou univers transmèdia. Tots els experts han coincidit en què el model de negoci encara està per definir. En relació a si les actuacions transmèdia són únicament un termòmetre de l'audiència o bé un nínxol capaç de generar beneficis, els ponents han explicat que el problema és que les eines de mesura d'audiència encara estan focalitzades en els mitjans tradicionals i que encara cal desenvolupar una cultura per explotar al màxim les possibilitats de la narrativa transmèdia.
Font: CAC
Aquesta és una de les principal conclusions de la 4a sessió de les Jornades Tecnològiques del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), duta a terme avui, 1 d'octubre, a la seu del regulador. La reunió, dedicada a analitzar la narrativa transmèdia, ha comptat amb quatre ponents: el cap d'Innovació i Digital Analytics de la CCMA, Ferran Clavell; l'investigador de la Universitat Pompeu Fabra Carlos Alberto Scolari; el professor de la Universitat Oberta de Catalunya Antoni Roig; i el director general d'El Terrat, Rubén Mayoral.
Ferran Clavell ha explicat diverses experiències de narrativa transmèdia, i ha destacat que en alguns casos la component transmèdia no havia estat intencionada. Clavell ha assenyalat que la sèrie Ventdelplà comptava amb una web de l'ajuntament de l'inexistent municipi de Ventdelplà. "També tenim una pàgina a Facebook dels protagonistes i la gent els felicita, encara avui, pels seus aniversaris, obviant el fet que són personatges inventats", ha dit.
Com a exemple de narrativa transmèdia no intencionada ha recordat que el reportatge Ciutat morta es va emetre per televisió sense cinc minuts del programa per decisió d'un jutge, mentre que el contingut escapçat va ser visionat 800.000 vegades a Youtube.
Carlos Alberto Scolari ha afirmat que els usuaris estan connectats, tant com a consumidors com a creadors, un total d'11 hores al dia. "Fa poc es va imposar el concepte de segona pantalla, però ara ja es parla de multipantalla", ha dit.
Scolari ha afegit que abans hi havia una audiència centrada en un únic mitjà mentre que ara està centrada en una narrativa, i ha posat com exemple continguts com Star Trek, Star Wars, o Lost. "Per exemple, ara mateix es poden trobar 9.000 continguts sobre Star Trek que han estat generats per l'audiència", ha dit.
Antoni Roig ha explicat quines són les estratègies que utilitzen les empreses per crearengagement amb les audiències: "Fer comunitats molt actives a Facebook, crear continguts exclusius per a Facebook, incloure hashtags durant l'emissió d'una sèrie, fer propostes a Twitter sobre els personatges, fer fórmules per mantenir l'interès per les sèries entre temporades, com ara crear web sèries, i conversar amb els fans amb eines com ara Snapchat".
Roig ha afegit que, a efectes pràctics, el fet de disposar d'una comunitat molt activa a les xarxes comentant un contingut equival a tenir un focus group que permet a les productores perfeccionar els productes.
Rubén Mayoral ha explicat que quan El Terrat aborda un nou projecte ho fa conjuntament amb les diverses àrees de la productora per poder tenir una visió transmèdia. Ha afegit que les marques s'estan adonant que necessiten cada cop més la narrativa transmèdia perquè l'espot tradicional cada cop té menys efecte.
Monetització del fenomen
La taula rodona ha estat presentada pel president del CAC, Roger Loppacher, qui ha explicat que el Consell havia organitzat la jornada perquè ha detectat la tendència a utilitzar narrativa transmèdia. "Tenim una història on el relat es desplega mitjançant diversos mitjans, llenguatges, plataformes i formats, que ofereixen peces úniques de continguts per cada un d'aquests canals. Uns continguts, a més, que tot i ser únics a cada canal, estan fortament vinculats els uns amb els altres i que presenten una estreta sincronia entre ells", ha explicat.
Loppacher, durant el col·loqui, ha preguntat als ponents sobre la monetització dels continguts paral·lels creats en el nou univers transmèdia. Tots els experts han coincidit en què el model de negoci encara està per definir. En relació a si les actuacions transmèdia són únicament un termòmetre de l'audiència o bé un nínxol capaç de generar beneficis, els ponents han explicat que el problema és que les eines de mesura d'audiència encara estan focalitzades en els mitjans tradicionals i que encara cal desenvolupar una cultura per explotar al màxim les possibilitats de la narrativa transmèdia.
Font: CAC