La importància del periodisme rau en la qualitat: més enllà de que avuin en dia ens arribi al telèfon, el seu rellotge o la seva tauleta. Ja sabem que la inmediatessa és omnipresent, però la història segueix sent el més important. Per això alguns periodistes afavoreixen l'anomenat periodisme slow, que posa l'accent en en la història, analitzant tots els aspectes, i trobant el temps per assegurar-se que no es deixa cap pedra sense remoure. Potser una tercera vía en el món del periodisme actual.
Periodisme slow sembla ser una frase que a pocs periodistes d'avui en dia els agradaria presumir que ha sortit de les seves boques. Després de tot, vivim en l'era dels dos tempos; un, per presentar i dos, per consumir la informació. De fet, estem fascinats pels streamings i les notícies del moment, mentre que en realitat necessiten temps per analitzar aquestes mateixes notícies com cal i aconseguir una certa perspectiva.
Però, el periodisme lent? Qui ho vol? Qui el practica?
Un reportatge de Nieman Reports ens diu que el periodisme slow té els seus seguidors que agraeixen que els periodistes es preguin el seu temps, ja sigui, de vegades, mesos i anys per completar el seu reportatge d'investigació.
D¡altra banda, els periodistes Slow mesuren l'impacte dels seus reportatges en mesos o anys, en lloc de dies, i veuen el seu treball com alguna cosa més que un simple model de no ficció narrativa. Igual que el moviment "slow food" del qual rep el seu nom, el periodisme slow destaca per l'obertura i la transparència, per la qual es despulla davant les audiències el seu proveïment i mètodes, i es convida a la participació en el producte final. El moviment slow també proporciona un complement i correctiu a les últimes notícies, on enmig de les pressions dels terminis sempre presents, les conjectures són sovint habitaula en la presentació d'informes.
Podria ser possible que hi hagi una tercera via per presentar les notícies en l'era del món digital, una dissenyada per als periodistes i els lectors que no tinguin pressa.
Font: http://garciamedia.com/.
Periodisme slow sembla ser una frase que a pocs periodistes d'avui en dia els agradaria presumir que ha sortit de les seves boques. Després de tot, vivim en l'era dels dos tempos; un, per presentar i dos, per consumir la informació. De fet, estem fascinats pels streamings i les notícies del moment, mentre que en realitat necessiten temps per analitzar aquestes mateixes notícies com cal i aconseguir una certa perspectiva.
Però, el periodisme lent? Qui ho vol? Qui el practica?
Un reportatge de Nieman Reports ens diu que el periodisme slow té els seus seguidors que agraeixen que els periodistes es preguin el seu temps, ja sigui, de vegades, mesos i anys per completar el seu reportatge d'investigació.
D¡altra banda, els periodistes Slow mesuren l'impacte dels seus reportatges en mesos o anys, en lloc de dies, i veuen el seu treball com alguna cosa més que un simple model de no ficció narrativa. Igual que el moviment "slow food" del qual rep el seu nom, el periodisme slow destaca per l'obertura i la transparència, per la qual es despulla davant les audiències el seu proveïment i mètodes, i es convida a la participació en el producte final. El moviment slow també proporciona un complement i correctiu a les últimes notícies, on enmig de les pressions dels terminis sempre presents, les conjectures són sovint habitaula en la presentació d'informes.
Podria ser possible que hi hagi una tercera via per presentar les notícies en l'era del món digital, una dissenyada per als periodistes i els lectors que no tinguin pressa.
Font: http://garciamedia.com/.