És un dels fenòmens periodístics més reconeguts dels últims mesos. Ara, Vice News arriba a Espanya i a Llatinoamèrica. Coneguts per vídeos com el seu Viatge a les entranyes de l'Estat Islàmic o al cor de l'ébola, el mitjà es vana d'anar on altres periodistes no van i d'explicar el que uns altres no expliquen: ara ho faran en castellà, ampliant a un nou mercat a 414 milions de parlants, al segon idioma més estès del món. Ho farà amb projecte editorial transversal: la producció i distribució de continguts online serà compartida entre Espanya, Mèxic i Colòmbia. El periodisme 'punk', que va néixer en 1994 com a revista, arriba aquest 8 d'abril a les seves pantalles més properes.
I ho farà seguint el model d'èxit de la matriu, Vice News: un periodisme immersiu, combinat amb un aprofitament de les últimes tecnologies i que en un any ha aconseguit una massa de seguidors important. Fins ara han usat la realitat virtual, la retransmissió en streaming i fins i tot drones. La versió espanyola arriba com a part de l'expansió més àmplia del fenomen digital 'Vice': després d'EUA van néixer les filials audiovisuals a Regne Unit i França, i la seva revista està present en un total de 36 països a tot el món. Les seves claus: un periodisme jove, amb un llenguatge més formal, però igual de directe i, sobretot, la informació sense filtre, com explica a 233 graus el Director General de Vice News en Español, Andrés Reymondes.
En castellà, Vice arriba amb promeses i previsions: asseguren que cobriran en els seus documentals temes tan candents com l'auge de l'extremisme a Europa i la migració, però no deixarà de costat l'economia, les eleccions i els canvis en el panorama polític, especialment en un any electoral destacadamente intens.
Una redacció global, a ritmes globals
Com explica Reymondes, encara que la seu principal d'aquest nou mitjà està a Espanya, la xarxa de col·laboradors es teixeix per tota Llatinoamèrica. Una complicada logística que ha presentat alguns problemes en el seu desenvolupament. "Hi ha alguns problemes, com els diferents accents, les diferències horàries", explica Reymondes, "hem elaborat un sistema", compte, "amb col·laboració de Vice Mèxic i Colòmbia, i amb 45 col·laboradors". La xarxa es basarà també en la producció de totes les seus (36), que ja té Vice Mitjana (que no només Vice News) a tot el món, entre les quals estan les seus mexicana i colombiana.
Els col·laboradors conformen un dels punts forts del mitjà, amb "almenys dos per país", però el mitjà està obert a propostes, explica Reymondes, "encara que no publiquem tot el que envia la gent". "En aquest aspecte som més estrictes en Vice News que en Vice (la revista)", explica "som molt exigents en el tema de fonts i d'experiència". Així, han conformat durant un any una xarxa amb periodistes experimentats, buscant tant a aquells que han treballat en mitjans tradicionals com altres freelance.
El sistema funciona a un ritme global, explica Reymondes, amb una publicació d'articles segons fusos horaris: "comencem pels quals estan més a l'Oest, com Xile, després Mèxic, Estats Units", explica, seguint el pas del sol fins a Espanya "cadascun va produint segons el seu horari principal" i s'anirà publicant la informació en xarxes al mateix ritme. La qual cosa no lleva a la reacció davant emergències: "si ocorre alguna cosa que tingui rellevància", explica, es publicarà quan ocorri, no segons on.
Vice, el periodisme que va néixer punk i que ara recolza Rupert Murdoch
Nascuda en 1994 com una revista autodefinida com punk, el conglomerat Vice s'ha convertit en un dels casos d'èxit en el panorama mediàtic dels últims anys. Entre els seus inversors estan els Murdoch, el president de Disney, Robert *Iger i el cofundador de MTV, Tom Freston. Importants suports que han donat el vistiplau, amb els seus diners, a la capacitat del mitjà per connectar: és, sovint, definit com el mitjà dels '*millenials'. Un mitjà jove, per i per als joves que ha aconseguit una fita important: no només entendre a les noves generacions, sinó també atreure-les.
Font: 233 Grados
I ho farà seguint el model d'èxit de la matriu, Vice News: un periodisme immersiu, combinat amb un aprofitament de les últimes tecnologies i que en un any ha aconseguit una massa de seguidors important. Fins ara han usat la realitat virtual, la retransmissió en streaming i fins i tot drones. La versió espanyola arriba com a part de l'expansió més àmplia del fenomen digital 'Vice': després d'EUA van néixer les filials audiovisuals a Regne Unit i França, i la seva revista està present en un total de 36 països a tot el món. Les seves claus: un periodisme jove, amb un llenguatge més formal, però igual de directe i, sobretot, la informació sense filtre, com explica a 233 graus el Director General de Vice News en Español, Andrés Reymondes.
En castellà, Vice arriba amb promeses i previsions: asseguren que cobriran en els seus documentals temes tan candents com l'auge de l'extremisme a Europa i la migració, però no deixarà de costat l'economia, les eleccions i els canvis en el panorama polític, especialment en un any electoral destacadamente intens.
Una redacció global, a ritmes globals
Com explica Reymondes, encara que la seu principal d'aquest nou mitjà està a Espanya, la xarxa de col·laboradors es teixeix per tota Llatinoamèrica. Una complicada logística que ha presentat alguns problemes en el seu desenvolupament. "Hi ha alguns problemes, com els diferents accents, les diferències horàries", explica Reymondes, "hem elaborat un sistema", compte, "amb col·laboració de Vice Mèxic i Colòmbia, i amb 45 col·laboradors". La xarxa es basarà també en la producció de totes les seus (36), que ja té Vice Mitjana (que no només Vice News) a tot el món, entre les quals estan les seus mexicana i colombiana.
Els col·laboradors conformen un dels punts forts del mitjà, amb "almenys dos per país", però el mitjà està obert a propostes, explica Reymondes, "encara que no publiquem tot el que envia la gent". "En aquest aspecte som més estrictes en Vice News que en Vice (la revista)", explica "som molt exigents en el tema de fonts i d'experiència". Així, han conformat durant un any una xarxa amb periodistes experimentats, buscant tant a aquells que han treballat en mitjans tradicionals com altres freelance.
El sistema funciona a un ritme global, explica Reymondes, amb una publicació d'articles segons fusos horaris: "comencem pels quals estan més a l'Oest, com Xile, després Mèxic, Estats Units", explica, seguint el pas del sol fins a Espanya "cadascun va produint segons el seu horari principal" i s'anirà publicant la informació en xarxes al mateix ritme. La qual cosa no lleva a la reacció davant emergències: "si ocorre alguna cosa que tingui rellevància", explica, es publicarà quan ocorri, no segons on.
Vice, el periodisme que va néixer punk i que ara recolza Rupert Murdoch
Nascuda en 1994 com una revista autodefinida com punk, el conglomerat Vice s'ha convertit en un dels casos d'èxit en el panorama mediàtic dels últims anys. Entre els seus inversors estan els Murdoch, el president de Disney, Robert *Iger i el cofundador de MTV, Tom Freston. Importants suports que han donat el vistiplau, amb els seus diners, a la capacitat del mitjà per connectar: és, sovint, definit com el mitjà dels '*millenials'. Un mitjà jove, per i per als joves que ha aconseguit una fita important: no només entendre a les noves generacions, sinó també atreure-les.
Font: 233 Grados