Miquel Pellicer Periodista i antropòleg

Explica'ns una mica la teva carrera periodística abans d'arribar a Vice News?
La meva carrera professional va començar en Televisió de Catalunya el 2001. Prèviament havia col·laborat en alguna ràdio i en alguna productora amb rodatges per a televisió. Vaig començar en Tv3 en el Servei d'Informatius i aquí vaig descobrir com treballar al món de les redaccions. Vaig estar cinc anys i després em vaig anar de corresponsal al Marroc. Allí vaig estar quatre anys i mitjà recorrent l'Àfrica Occidental i el Magrib. Vaig créixer professional i personalment perquè va ser una experiència inoblidable. Vaig tornar a Barcelona al Canal 324 i després al programa .Cat. Després d'aquesta etapa en Tv3 m'ha sorgit la possibilitat de treballar en Vice, justament per liderar el projecte de Vice News en Español per a Espanya, Amèrica Llatina i els llatins d'Estats Units.

Un gran repte amb un públic tan heterogeni…
Si et poses a pensar en el repte de vegades impressiona però al mateix temps diverteix moltíssim poder treballar en un projecte d'aquest tipus. És cert, és un públic molt heterogeni però comptem amb un avantatge: som 36 oficines a tot el món que ens dóna una visió transversal de les coses que succeeixen. Avui dia és molt important el llenguatge per entendre l'actualitat i com els millennials conceben la realitat.

Com es va a estructurar ViceNews en espanyol?
El projecte editorial de ViceNews en Español és un projecte compartit entre les oficines de Barcelona, Mèxic D.F. i Bogotà. Cada oficina gestiona la seva àrea d'influència amb els seus col·laboradors i l'actualitat del dia a les respectives franges horàries. Ens passarem el testimoni d'una oficina a una altra cada dia. Cobrirem 24 hores a través de diferents oficines. És cert que és un públic heterogeni però l'estructura que hem pensat és també heterogenia per abordar aquest mercat.

Sembla complex…
De fet, és un projecte centrat en quatre oficines. A Espanya, les oficines centrals estan a Barcelona però també hi ha oficina a Madrid. Després hi ha les de Mèxic i Colòmbia, com he comentat. És un mecanisme constant d'intercanvi de propostes, idees, articles. Caldrà estar atents sobre el succeït a Estats Units i Amèrica Llatina. Ells ens informen sobre quin ha succeït i seguim en horari europeu. Estem en contacte amb l'oficina central a Europa, que està a Londres, per conèixer què ha succeït al món.

A més ens alimentem del treball de les més de trenta oficines a tot el món, que actuen com si fossin corresponsalies. Això avui dia per a un mitjà és un luxe. És un treball absolutament transversal i podem absorbir tot el treball que hi ha en totes les oficines del món, ja sigui Nova York o Atenes. Arribem a diferents punts del món de forma immediata i d'una forma fiable. És un sistema molt eficaç per arribar a molts llocs del món de forma eficaç. Això sí, cal estar en connexió constant amb les diferents oficines del món. És veritat que no hi haurà horaris perquè et poden demanar qualsevol cosa a qualsevol moment del dia.

Com definiries Vice News?
És un mitjà que neix arran de la necessitat que existeix entre un nou públic i una nova forma d'entendre les notícies i la realitat. Com diu Shane Smith, els joves d'avui dia, els millennials, han construït el major deterctor de mentides més sofisticats de la història. No volen que els expliquis mentides o donis moltes voltes per explicar una veritat. Volen que diguis les coses pel seu nom. Hi ha una retòrica que ha mort, ja no valen els subterfugis quan parles de fets que poden ser greus. Molts joves d'avui dia no tenen ni televisió a les seves cases i se senten molt allunyats dels mitjans tradicionals perquè hi ha un abisme generacional que cada vegada és més evident. Parlen llenguatges completament diferents i creiem que nosaltres hem trobat la forma de dirigir-nos a aquests joves.

Els resultats en la versió anglesa de Vice News avalen aquesta evidència. Són xifres espectaculars. Vice News és un mitjà per a una generació que està molt connectada, que no només vol saber el que passa a la seva casa sinó també que volen saber què passa al món perquè les coses que passen a l'altre costat de l'Atlántico també els afecten. Avui dia no es poden explicar les protestes estudiantils a Espanya sense explicar el que passa a Grècia, Itàlia o Holanda. La gent jove cada vegada està més connectada i vol que la informació estigui més connectada i sigui més transversal. Així, Vice News és un mitjà que connecta aquestes generacions i que explica la realitat d'una forma transversal i connectada.

Més enllà de la filosofia, com es pot fa aquesta mescla involucrant les audiències joves i fer periodisme de qualitat? És compatible?
Una cosa exclou l'altra. Durant molt temps s'ha dit que als joves no els interessen ni les notícies ni el que succeeix al món. Això és mentida. Clar que volen estar informats de forma rigorosa. Nosaltres volem proporcionar-los aquesta rigorositat però amb un llenguatge molt més proper. Com compaginar l'audiència jove i ser meticulosos. Qui diu que això no es pugui fer? El periodisme rigorós no entén d'edats, pot ser per a gent gran i gent jove.

Per exemple, quan parlem de la competència de mitjans, quan nosaltres usem altres fonts, citem a altres mitjans en els nostres articles i usem links. A priori pots pensar que dirigim als nostres lectors a la competència. No, pensem que això és fomentar les sinergies. Transformem la competència és sinergies i això és molt important per a la nostra audiència. Al final és una fórmula de win-win. El lector està més i millor informat.

Què ens trobarem en aquest nou Vice News en Español?
Ens trobarem informació relacionada amb aquestes històries que sovint no estan suficientment cobertes pels mitjans tradicionals. Entenem que no estan suficientment cobertes per ells no perquè no saben sinó perquè en els breaking news dels mitjans convencionals no cap tot i nosaltres pensem que hi ha moltes històries que interessen a la nostra audiència jove. Volem anar més enllà dels titulars de cada dia. L'exemple més clar és el documental sobre l'Estat Islàmic.

En un moment en què tots els mitjans estaven parlant sobre Estat Islàmic des d'un punt de vista llunyà, Vice News va aconseguir arribar dins de la cúpula d'Estat Islàmic i passar tres setmanes, escoltant-los sense filtres. Vice News ha d'explicar les coses fins a la cuina. Nosaltres anem a ocupar l'espai entre els grans titulars i les històries que no s'expliquen, com a històries que hi ha a República Centreafricana, guerres dels càrtels a Mèxic, etc. Són històries que no es tracten en profunditat. No ens preocupa el breaking news, anem més enllà de la tempesta mediàtica, quan ha passat. Intentem que els nostres testimonis siguin gent jove, igual que la nostra audiència.

Aquest scoop sobre Estat Islàmic va ser un gran treball però va crear molta polèmica perquè alguns mitjans i opinadors entenien que era donar massa publicitat a un grup terrorista que està cometent moltes atrocitats.
És un debat inacabable. Si et fixes, la majoria d'informatius publiquen cada dia una notícia relacionada amb Estats Islàmic. Quan hi ha un atac amb ostatges, surten; quan degollen a un periodista, surten. Llavors, això què és? Publicitat o expliquen el que succeeix sobre ells? De la mateixa forma que hi ha periodistes que ens hem ‘encastat’ amb exèrcits de tot el món i ens han dit el que es pot gravar i el que no. Si ens podem ‘encastar’ amb un exèrcit, per què no podem fer-ho amb una organització terrorista com a Estat Islàmic? En el reportatge d'Estat Islàmic es pot veure realment com un yihadista li pregunta a un nen el que vol ser de major i aquest respon que “ser yihadista i matar occidentals”. No ens sembla suficientment crítica aquesta escena? És una crítica després d'una crítica.

Sí, es retraten a ells mateixos…
Aquesta escena mostra que estan ensinistrant als nens perquè siguin futurs combatents i no fa falta cap explicació més perquè s'explica per si mateixa. Llavors fer documentals com aquests i entrar en aquestes organitzacions són necessaris perquè caiguin moltes benes dels ulls. Mostrar només a Estat Islàmic executant a gent es pot considerar de moltes formes. La línia és molt delicada.

El teu vas estar com a corresponsal en el Magrib. S'insisteix massa en el que passa en Síria o l'Iraq però poc el que passa en el Sahel o Mali?
Jo vaig tenir viure sobre el terreny el terror que provoquen les organitzacions terroristes com poden ser Al-Qaeda del Magrib Islàmic. Record un dels primers viatges que vaig fer a Mauritània, on hi havia hagut un tiroteig entre les forces especials i les cèl·lules yihadistes. Em vaig adonar que a Occident viviam en una bombolla en la qual no enteniem el que aquí passava. Cobrint el segrest dels cooperants catalans de la Caravana Solidària em vaig adonar que estàvem començant a conèixer alguna cosa

Font: Miquelpellicer.com