Les capçaleres de la premsa comarcal són líders en 38 de les 41 comarques catalanes
Amb una tirada de 177.000 exemplars i més d'un milió de lectors, la premsa comarcal es va situar líder d'audiència en 38 de les 41 comarques catalanes l'any 2011. Així ho indica la tercera edició del 'Llibre Blanc de la Premsa Comarcal 2012' que l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal ha presentat aquest dimecres a Barcelona.
Una de les aportacions de l'estudi és la constatació del creixement d'un 35,9% del nombre de lectors entre els anys 2008 i 2011, que ja ascendeixen a 1.098.000 a tot Catalunya. Els continguts de proximitat, la credibilitat i l'arrelament d'aquests mitjans al territori expliquen en gran mesura aquesta tendència, segons ha explicat l'autor de l'estudi, Enric Yarza. El 'Llibre Blanc de la Premsa Comarcal 2012' fa una radiografia del sector en base a dades de l'any 2011 que "permet dibuixar un futur immediat encoratjador", en paraules del president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, Carles Ayats.
Segons xifres d'aquest estudi, el nombre de lectors de premsa comarcal representa ja un 17% de la població catalana i representa un volum de negoci de 61,1 milions d'euros. Aquest tipus de mitjans -ja siguin diaris, setmanaris, quinzenals, revistes mensuals, etc.- donen cobertura a tot el territori català, a través de 122 capçaleres. I el més significatiu: són líders d'audiència en 38 de les 41 comarques catalanes. En aquestes 38, un de cada tres ciutadans és lector d'algun mitjà, i en les altres tres - que són el Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental-, ho fa un de cada cinc
La tendència és, doncs, molt bona per aquest sector de la premsa. I no obstant això, l'estudi no oblida que del 2010 al 2011 van caure tant els ingressos publicitaris -fins a un 9,2%- com la difusió en termes de venda d'exemplars de mitjans -fins a un 5%-. Però un dels valors de la premsa comarcal, ha explicat l'autor de l'estudi, és la mida reduïda de les empreses editores, la qual cosa proporciona una major "flexibilitat davant de circumstàncies adverses".
D'altra banda, Yarza s'ha encarregat d'assenyalar que no hi a contradicció entre una menor difusió i un major nombre de lectors, ja que "ara és molt més fàcil accedir a un diari", en referència al consum per Internet. Entre els factors definitoris de la premsa comarcal que ha apuntat Yarza, s'hi troben l'esmentada dimensió "i voluntat" petita dels mitjans, l'arrelament al territori, la proximitat del públic, el reclutament directe de la redacció, la funció social i cultura i la funció de representació del territori.
Precisament l'arrelament al territori és el gran argument que Yarza ha donat per justificar el creixement de més del 35% del nombre de lectors de la premsa comarcal. La forta identificació dels lectors amb els mitjans comarcals queda reflectit en el fet que un 47% en són subscriptors, és a dir, gairebé la meitat dels exemplars no es venen al quiosc. D'altra banda, també destaca el fet que el 69% de lectors de premsa comarcal s'identifiquen amb la llengua catalana, un percentatge força més elevat que entre els lectors de premsa nacional. D'altra banda, el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, ha destacat el fet que un 55% dels mitjans comarcals tenen pàgina web. Segons ha dit "això és molt important" perquè ens trobem "davant d'una nova era".
Una de les aportacions de l'estudi és la constatació del creixement d'un 35,9% del nombre de lectors entre els anys 2008 i 2011, que ja ascendeixen a 1.098.000 a tot Catalunya. Els continguts de proximitat, la credibilitat i l'arrelament d'aquests mitjans al territori expliquen en gran mesura aquesta tendència, segons ha explicat l'autor de l'estudi, Enric Yarza. El 'Llibre Blanc de la Premsa Comarcal 2012' fa una radiografia del sector en base a dades de l'any 2011 que "permet dibuixar un futur immediat encoratjador", en paraules del president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, Carles Ayats.
Segons xifres d'aquest estudi, el nombre de lectors de premsa comarcal representa ja un 17% de la població catalana i representa un volum de negoci de 61,1 milions d'euros. Aquest tipus de mitjans -ja siguin diaris, setmanaris, quinzenals, revistes mensuals, etc.- donen cobertura a tot el territori català, a través de 122 capçaleres. I el més significatiu: són líders d'audiència en 38 de les 41 comarques catalanes. En aquestes 38, un de cada tres ciutadans és lector d'algun mitjà, i en les altres tres - que són el Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental-, ho fa un de cada cinc
La tendència és, doncs, molt bona per aquest sector de la premsa. I no obstant això, l'estudi no oblida que del 2010 al 2011 van caure tant els ingressos publicitaris -fins a un 9,2%- com la difusió en termes de venda d'exemplars de mitjans -fins a un 5%-. Però un dels valors de la premsa comarcal, ha explicat l'autor de l'estudi, és la mida reduïda de les empreses editores, la qual cosa proporciona una major "flexibilitat davant de circumstàncies adverses".
D'altra banda, Yarza s'ha encarregat d'assenyalar que no hi a contradicció entre una menor difusió i un major nombre de lectors, ja que "ara és molt més fàcil accedir a un diari", en referència al consum per Internet. Entre els factors definitoris de la premsa comarcal que ha apuntat Yarza, s'hi troben l'esmentada dimensió "i voluntat" petita dels mitjans, l'arrelament al territori, la proximitat del públic, el reclutament directe de la redacció, la funció social i cultura i la funció de representació del territori.
Precisament l'arrelament al territori és el gran argument que Yarza ha donat per justificar el creixement de més del 35% del nombre de lectors de la premsa comarcal. La forta identificació dels lectors amb els mitjans comarcals queda reflectit en el fet que un 47% en són subscriptors, és a dir, gairebé la meitat dels exemplars no es venen al quiosc. D'altra banda, també destaca el fet que el 69% de lectors de premsa comarcal s'identifiquen amb la llengua catalana, un percentatge força més elevat que entre els lectors de premsa nacional. D'altra banda, el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, ha destacat el fet que un 55% dels mitjans comarcals tenen pàgina web. Segons ha dit "això és molt important" perquè ens trobem "davant d'una nova era".