Com volem envellir? I, sobretot, com podem garantir que viure més anys també signifiqui viure millor? Aquestes són algunes de les qüestions que van centrar el 27 d’octubre la sessió d’obertura del cicle Diàlegs a l’Espai Orfeó de Lleida, dedicada a l’envelliment. El cicle està organitzat amb l’IEC, la UdL, l’Orfeó i el diari associat Segre.
Andreu Domingo, demògraf i membre de l’IEC, juntament amb Montserrat Gea, professora d’Infermeria de la UdL, van abordar el tema des de perspectives demogràfiques, sanitàries i socials sota la moderació d’Ignasi Gómez, de Segre. Per la seua part, Domingo va posar xifres a aquesta transformació demogràfica, advertint que “a Catalunya, prop del 19,7% de la població té més de 65 anys, una proporció que a Lleida se situa al voltant del 20%, mentre que la mitjana de la Unió Europea arriba al 22%”. Mentre que l’esperança de vida continua augmentant, la fecunditat es manté en nivells molt baixos, amb poc més d’un fill per dona.
Per a Domingo, tanmateix, és important evitar fer una lectura catastrofista i “separar l’envelliment biològic de les persones del de la societat”, va defensar. El Japó, on prop del 29% de la població supera els 65 anys, demostra que una societat envellida pot continuar sent activa.
Des de la visió sanitària, Montserrat Gea va reivindicar l’augment de l’esperança de vida com un gran èxit del sistema de salut, però va alertar que el repte ara consisteix a garantir que aquells anys addicionals es visquin amb qualitat: “Mantenir-se actiu, participar en activitats i reforçar el sentiment de pertinença són elements fonamentals per envellir millor.” Va subratllar que la música i la cultura es poden convertir en les millors eines. La sessió va deixar així una idea compartida: envellir no ha de ser sinònim de perdre autonomia.
Font: Segre