La Veu de l’Anoia ha publicat fa pocs dies un interessant reportatge titulat El dia de “l’Alzamiento Nacional” del 18 de juliol del 1936 a Igualada i l’inici de la Guerra Civil,en el qual explica en clau local, un esdeveniment històric de primera magnitud. Una bona fórmula, per narrar fets des de la perspectiva i amb els protagonistes de la vida a comarques, més enllà de l'habitual punt de vista que plana sobre aquest conflicte en què sempre veiem els fets ocorreguts a Madrid o Barcelona.

El text explica com el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va marcar l'inici de la Guerra Civil espanyola.  Com a Catalunya, el cop va fracassar i això va donar pas a una revolució social en què els comitès antifeixistes, formats per organitzacions obreres i partits d'esquerra, van assumir el control efectiu de moltes poblacions. I com, a Igualada, aquest procés va comportar mobilitzacions, ocupacions, requisicions i episodis de violència, especialment contra edificis religiosos i persones identificades amb la dreta.

L'article posa especial èmfasi en el dietari de l'alcalde d'Igualada, Josep Morera Miserachs, una font de primera mà que descriu la incertesa dels primers dies del conflicte i la progressiva pèrdua d'autoritat de l'Ajuntament davant el Comitè Antifeixista. El seu testimoni reflecteix la preocupació pel desordre, la presència de milícies armades i els primers saquejos i incendis, aportant una visió directa dels fets viscuts a la ciutat durant l'inici de la guerra. 

Algunes frases de l’alcalde són especialment representatives del seu estat d'ànim i de la seva percepció dels fets: “Da asco vivir estos tiempos, no hay cerebro, me faltan calificativos por la magnitud de tanta maldad como se aprecia y uno lo nota cada día más que pasa”.  Mentre que en altres expressa el seu profund pessimisme i la seva indignació davant el clima de violència i desordre que percep, “Disponen, ordenan, mandan con las facultades que dicen tener, como un verdadero gobierno de la ciudad.»

No us perdeu l’article en aquest enllaç.