El president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), Francesc Fàbregas, publica avui al portal Comunicació 21 la tribuna “No n'hi ha prou de denunciar les fake news”, que tot seguit us reproduïm:

No n'hi ha prou de denunciar les fake news

Fa anys que denunciem la proliferació de les fake news, la desinformació, els discursos d'odi i la pèrdua de qualitat informativa. Organitzem congressos, taules rodones, jornades universitàries i escrivim articles alertant dels riscos que això representa per a la democràcia. I és necessari continuar-ho fent. Però arriba un moment que cal formular-nos una pregunta incòmoda: què estem fent realment per revertir aquesta situació?

Perquè, si som honestos, hem dedicat moltes hores a analitzar el problema, però moltes menys a trobar-hi solucions efectives.

La qüestió és encara més profunda. Qui ha creat aquests anomenats creadors de contingut que avui competeixen amb els periodistes? Qui ha donat credibilitat als falsos periodistes que opinen, sentencien i informen sense contrastar una sola dada? D'on ha sorgit aquest model informatiu que premia més la provocació que el rigor?

La resposta no és senzilla, però sí incòmoda. Aquesta realitat no ha aparegut del no-res. L'hem construït entre tots.

Durant anys hem posat les xarxes socials al centre de la comunicació. Les hem convertit en el principal aparador de la informació. Hem substituït, sovint, el criteri editorial pels algoritmes; la verificació per la immediatesa; el context pel titular impactant. Sense adonar-nos-en, hem acabat jugant en un terreny on el valor no el determina la qualitat del contingut, sinó la seva capacitat de generar clics, comparticions i reaccions.

“Els periodistes no hauríem de competir per ser els més virals sinó per ser els més fiables”

I aquí apareix una altra contradicció. Els mateixos mitjans que reivindiquem el periodisme rigorós hem acabat, en moltes ocasions, adaptant-nos a aquesta dinàmica. Massa sovint sembla que ja no importa qui explica millor una notícia, sinó qui aconsegueix un titular més estrident, més emocional o més viral. Qui publica primer, encara que sigui sense haver contrastat prou la informació. Qui genera més trànsit, encara que sigui a costa de simplificar una realitat complexa.

No podem exigir a la ciutadania que diferenciï entre periodisme i espectacle si nosaltres mateixos, de vegades, contribuïm a desdibuixar aquesta frontera.

El periodisme no és només explicar què passa. És verificar, contextualitzar, contrastar, assumir responsabilitats i, sobretot, generar confiança. Aquest és el seu veritable valor afegit. La credibilitat no es construeix amb un vídeo viral ni amb un titular incendiari. Es construeix dia rere dia, amb rigor, independència i honestedat professional.

Des de la premsa comarcal ho sabem bé. Els nostres periodistes conviuen amb els protagonistes de les seves informacions. Donen la cara davant dels lectors. Quan s'equivoquen, rectifiquen. Quan publiquen una informació, saben que l'endemà es trobaran els seus lectors al carrer, al mercat o a l'ajuntament. Aquesta proximitat obliga a exercir un periodisme molt més responsable i molt més compromès amb la veritat.

Potser ha arribat el moment de deixar de preguntar-nos només com combatem les fake news i començar a preguntar-nos com recuperem el valor del bon periodisme.

La democràcia necessita informació de qualitat. I aquesta només la poden garantir professionals formats, mitjans responsables i una ciutadania crítica

La batalla contra la desinformació no es guanyarà únicament amb més regulació ni amb més debats acadèmics. Es guanyarà quan tornem a situar el rigor, el contrast de les fonts i l'ètica professional com els principals actius del nostre ofici. Quan deixem de competir amb els creadors de contingut en el seu terreny i reivindiquem allò que ens fa diferents. Perquè els periodistes no hauríem de competir per ser els més virals. Hauríem de competir per ser els més fiables.

La democràcia necessita informació de qualitat. I aquesta només la poden garantir professionals formats, mitjans responsables i una ciutadania crítica. Les xarxes socials són eines extraordinàries, però mai no poden substituir els principis que defineixen el periodisme.

Potser, abans de continuar preguntant-nos qui difon la desinformació, ens hauríem de preguntar qui ha contribuït a convertir-la en un model d'èxit.

Encara hi som a temps. Però això exigeix menys resignació, menys discursos autocomplaents i molta més determinació per defensar, sense complexos, el valor insubstituïble del periodisme de veritat.

Francesc J. Fàbregas Bonet, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal