L’associat El Pou de la Gallina, va celebrar fa pocs dies a Manresa una conferència sobre el tema: La Manresa negra: satanisme sota la mirada de Montserrat, en què Oriol Pérez Treviño, autor del reportatge central de la revista de juny va conversar amb el professor i activista cultural Ramon Fontdevila.
La xerrada es va fer en el marc del cicle Els Temes del Pou, que mensualment serveix per presentar el darrer número de la capçalera, en aquest cas el 431, i que sempre se celebra a la Sala d’Actes del Centre Cultural el Casino, on congreguen un bon número de públic.
Polèmica de fons
La revista explica tot plegat cal emmarcar-ho dins una polèmica recent, en la qual el Correfoc de Manresa, nascut el 1982, clau en la Festa Major i que es farà ben aviat, va generar unes declaracions sorprenents del qui fins fa ben poc temps era el rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè i membre del Verb Encarnat, Gustavo Lombardo, qui va assegurar que “el dimoni guanya terreny a la nostra ciutat. La llum recula davant la foscor i el motiu és la manca de claredat i decisió a l’hora de denunciar-ho”. I que un exemple de la banalització del diable era, segons Lombardo, “el correfoc de la Festa Major de Manresa“.
Al número 431
En aquest número del Pou s’explora la relació entre el satanisme i Manresa a través de diferents perspectives històriques, culturals i simbòliques. Es parteix de la demonologia cristiana, que entén els dimonis com àngels caiguts, per reflexionar sobre com les societats han construït la idea del Mal com a contrapunt del Bé, en paral·lel a la pròpia condició humana.
El text també contrasta Montserrat com a símbol de llum espiritual amb Manresa com a suposada “ombra”, associada a la degradació i a una certa visió fosca de la ciutat. A més, s’hi aborda la presència d’exorcismes i la convivència entre interpretacions religioses i explicacions psicològiques modernes.
Finalment, es menciona la relació de la ciutat amb pràctiques esotèriques i el satanisme, tot remarcant la dificultat de separar realitat i llegenda, però afirmant que aquestes creences i pràctiques existeixen en l’actualitat.
Font: El Pou de la Gallina