Les eines d’intel·ligència artificial generativa estan començant a alterar capacitats professionals que històricament definien l’ofici periodístic, des de l’escriptura i l’edició fins la construcció de criteri editorial o la capacitat d’investigar i contextualitzar informació. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe IA i periodisme: entre la promesa optimista i la precarització algorítmica, elaborat per investigadors de la Universitat de Buenos Aires (UBA), que adverteix sobre el risc d’una “atròfia de competències professionals” derivada de l’automatització creixent a les redaccions.

Els investigadors plantegen dinàmiques que travessen ja moltes redaccions: periodistes que deleguen en sistemes d’IA tasques cada vegada més centrals del treball informatiu, empreses que incorporen automatització sense desenvolupar polítiques editorials clares i professionals que utilitzen aquestes eines per augmentar la productivitat en entorns marcats per la pressió econòmica i la pluriocupació.

El treball sosté que l’automatització ja no afecta únicament a tasques mecàniques o repetitives, sinó que està entrant directament “al nucli professional del periodisme”. Les entrevistes realitzades per a la investigació mostren que ChatGPT s’utilitza per generar idees, redactar esborranys, editar textos, resumir documents, produir titulars o transformar articles extensos en publicacions adaptades per a xarxes socials.

Els autors consideren que aquest canvi modifica profundament la lògica tradicional del treball periodístic. En lloc que el periodista construeixi des de zero l’enfocament narratiu i l’estructura d’una informació, cada vegada és més freqüent que el procés parteixi d’un esborrany generat algorítmicament que després és corregit o “humanitzat” pel professional. L’informe adverteix que aquesta dinàmica pot acabar debilitant habilitats que abans s’adquirien mitjançant la pràctica sostinguda d’escriure, editar, contrastar fonts o interpretar dades complexes.

Font: Laboratorio de Periodismo