Una investigació de Craig T. Robertson, Amy Ross Arguedas, Mitali Mukherjee i Richard Fletcher per al Reuters Institute for the Study of Journalism i la Universitat d’Oxford analitza en profunditat com s’informen els joves de 18 a 24 anys. A partir d’aquest estudi, el portal Infoperiodistas ha recollit algunes de les dades més rellevants d’un segment clau per al futur dels mitjans.
Per començar les dades mostren una paradoxa aparent: Només el 35% dels joves declara un alt interès per les notícies, però l’exposició a informació és constant i transversal en la seua activitat digital. El consum ja no depèn d’una recerca activa, sinó de la circulació en entorns com TikTok, Instagram i YouTube. Aquest canvi redefineix la relació amb l’actualitat: les notícies deixen de ser un destí i passen a ser contingut integrat al flux d’entreteniment.
Un dels indicadors més rellevants de l’informe és la centralitat del vídeo: el 73% dels joves consumeix setmanalment vídeos informatius breus. El consum és significativament més gran que en generacions més majors i a més, el format no és només preferència, sinó estructura de consum informatiu. Això ha portat a mitjans tradicionals i digitals a adaptar les seves estratègies a entorns de vídeo vertical i distribució en xarxes, on competeixen amb creadors i plataformes natives.
Segons l'informe, un dels canvis més rellevants de l’ecosistema és la creixent importància dels creadors de contingut. En aquest sentit, el51% dels joves afirma fer més atenció a creadors que a mitjans tradicionals, mentre que el 39% continua prioritzant mitjans o periodistes
D'altra banda, la intel·ligència artificial generativa introdueix una nova capa en l’ecosistema informatiu. Amb l’expansió d’eines com ChatGPT, els joves són el grup més procliu a utilitzar IA per informar-se. Així, el 15% accedeix setmanalment a notícies mitjançant IA, tot i que el seu principal ús és resumir i simplificar informació
L’informe detecta també un canvi en les prioritats informatives. Els joves mostren menor interès relatiu per la política i més afinitat per continguts entretinguts, temes de vida quotidiana, informació pràctica o emocional. Això no implica desinterès, sinó una redefinició del que consideren rellevant.
Com a conclusió, l’informe del Reuters Institute for the Study of Journalism no descriu una generació desconnectada, sinó un ecosistema informatiu reconfigurat. En resum, els joves consumeixen més informació que mai però ho fan en entorns fragmentats, amb mitjancers diferents als mitjans tradicionals i amb expectatives diferents sobre format i utilitat
Per a les redaccions, la conclusió és clara: el desafiament ja no és únicament atreure els joves, sinó entendre que l’accés a la informació ja no depèn dels mitjans com a porta d’entrada principal, sinó d’un sistema distribuït on competeixen plataformes, creadors i eines d’IA.