Divendres 20 de març es va presentar el número 8 de la publicació trimestral associada Revista Alta Segarra a El Cobert, el local social de Pujalt, en un acte que va reunir veïns, col·laboradors i lectors de la revista. La trobada va servir per donar a conèixer els continguts principals d’aquest nou número i per compartir una estona de conversa sobre temes d’actualitat i de memòria històrica del territori.

El tema de portada d’aquesta edició està dedicat a les energies renovables i a la seva possible implementació al territori. Sota el lema Sí, però amb seny, la revista reflexiona sobre el desenvolupament d’aquests projectes i la necessitat de trobar un equilibri entre la transició energètica i la preservació del paisatge i el territori.

La presentació també va incloure dues converses sobre alguns dels reportatges que aborda el darrer número de la revista: un, amb Pere Tardà, director de Cat Patrimoni, sobre Antònia Solé, que va ser alcaldessa de Pujalt durant la Guerra Civil i una de les anomenades “Donasses” altsegarrenques; i un altre amb l’alcaldessa de Calaf, Montserrat Mases, sobre el projecte de la nova residència. Així com el parlament institucional de Pere Masana, alcalde de Pujalt.

La presentació va tenir un significat especial, ja que Pujalt era l’últim dels set municipis de la Mancomunitat de l’Alta Segarra que quedava per visitar dins el cicle de presentacions de la revista.

Reivindicació de comarca pròpia

Cal assenyalar que la Revista Alta Segarra va néixer el juny de 2024, surt cada tres mesos i dona cobertura als municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera; un territori que abraça diverses comarques i que és conegut com l’Alta Segarra.

Al seu web expliquen que van néixer "amb la intenció d’explicar el que passa a les set poblacions que formen el que ara és la Mancomunitat Intercomarcal Segarrenca que, de moment, no disposa d’una administració comarcal pròpia”,  però que  l’edició de la revista té la voluntat “de reforçar aquest fet identitari en un moment en què la societat civil altsegarrenca torna a reivindicar la comarca de l’Alta Segarra".