L'Institut de la Comunicació de la UAB (InCom-UAB) ha presentat fa pocs dies, l’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024, el qual analitza de forma detallada l’evolució del sector durant aquest bienni, tenint present els processos d’hibridació i plataformització, que cada vegada fan més difícil establir fronteres entre mitjans i àmbits.

L'acte de presentació, que es va fer a  a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona, va comptar amb  les intervencions de Marc Melillas, director general de Mitjans de Comunicació; Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació de la UAB; Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB; i Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de Comunicació–Institut d'Estudis Catalans (SCC-IEC). També hi haurà espai pel debat amb l’equip editor, format per Amparo Huertas (UAB), Bernat López (URV), Celina Navarro (UAB) i Luiz Peres-Neto (UAB).

L’Informe inclou un bloc dedicat als reptes del bienni i aquests són els tres temes tractats en aquesta edició:

• El primer capítol indica com els mitjans locals veuen en la IA una eina fonamental per suplir la manca de recursos.
• El segon assenyala que, a Catalunya, les i els CEO participen en xarxes socials com a principals portaveus de les seves organitzacions.
• Per últim, el tercer argumenta que cal superar encara molts estereotips i llocs comuns i renovar l’imaginari d’un rural ressituat, revitalitzat i resilient.

El document fa especial èmfasi en la debilitat del periodisme en català: “el creixent ús de les xarxes socials com a fonts d’informació debilita molt especialment el periodisme en català, atesa la seva reduïda presència en aquest entorn”. Per tant, "la manera en què es gestiona la creació i distribució dels continguts dins de l’espai digital fa necessari prendre mesures per evitar la invisibilitat de la llengua catalana". A més, la intel·ligència artificial agreuja el problema: "la IA s’entrena amb continguts propis de cada mitjà i això perjudica les llengües amb menor nombre de parlants, com el català o l’aranès".

Els òrgans reguladors

El document posa en evidencia la dificultat a l’hora de definir estratègies a mig i llarg termini quan els canvis es van acumulant d’una forma tan accelerada. A més, aquests canvis constants també fan que cada vegada sigui més complex tenir òrgans reguladors forts i no és aquesta la situació que s’ha donat al 2023-2024: "A Espanya, la designació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com a entitat coordinadora de serveis digitals està generant molta polèmica, especialment després de l’atorgament de competències de control, supervisió, inspecció i sanció sobre les plataformes digitals aprovat pel Consell de Ministres el febrer de 2025. Es proposa crear un registre estatal adscrit a la CNMC d’accés públic. Aquest registre recolliria, en coordinació amb les autonomies, informació sobre la propietat i els ingressos en concepte de publicitat institucional”.

L’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024 compte amb el suport de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Mitjans de Comunicació, Departament de la Presidència) i el patrocini de Naturgy. Coordinat des de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), a aquesta edició participen equips d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Rovira i Virgili (URV), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Universidad Complutense de Madrid (UCM).