Premi Ramon Barnils per a una sèrie de reportatges publicats a l'associat Nació. Els periodistes Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals són els guardonats en l'onzena edició del remi de periodisme d'investigació per les seves publicacions a aquest diari sobre la història no explicada de la formació d'extrema dreta. Aquesta sèrie de reportatges es va publicar a Nació durant la primera setmana de febrer d'enguany.

La història no explicada d'Aliança Catalana

"La història no explicada d’Aliança Catalana" és una sèrie de sis articles publicats a Nació que revelen qui hi ha realment darrere el partit liderat per Sílvia Orriols i aporta informació inèdita sobre l’estructura i els recursos d’aquest partit d’extrema dreta: posen sobre la taula el nom de l’empresari i exdirigent de Solidaritat Catalana Eduard Llaguno com a finançador del partit, expliquen el rol d’Orriols en la vida orgànica d’Aliança Catalana, i també narren una trobada privada de la militància amb la cúpula del partit, entre altres qüestions.

En l'entrega, Serra ha explicat que han ajudat a resoldre qui movia els fils del partit en la gestació i qui va contribuir en el finançament del partit. "Hem satisfet alguns dels objectius a l'hora de tractar sobre l'extrema dreta". Al seu torn, Oliver ha celebrat que aquest diari va facilitar-los el temps per escriure: "La redacció de Nació hi ha compromís periodístic i grans professionals", ha reivindicat. Per últim, Fontanals ha considerat "imprescindible" la precisió a l'hora d'explicar i ha reivindicat la proximitat com a valor essencial del periodisme. Tots tres han agraït i dedicat el premi a Ferran Casas, director adjunt de Nació.

El jurat del Premi Ramon Barnils ha valorat especialment l'aportació de nova informació desconeguda fins llavors sobre els orígens d'Aliança Catalana i la importància de donar eines als votants perquè sàpiguen què hi ha al darrere dels partits que es presenten a les eleccions. "És imprescindible que els mitjans facin feina com la d'aquesta sèrie, perquè el periodisme ha de fiscalitzar tots els partits, inclosa l'extrema dreta, en lloc de fer-li d'altaveu", apunten des del jurat.

Més premis

A més, el jurat també ha fet una menció especial al reportatge Traspassos de diners, suplantacions i clima de "terror", publicat per les periodistes Cristina Sáez i Núria Juanico Llumà al diari Ara.  Pel que fa al premi honorífic, s’ha atorgat a la periodista valenciana Empar Marco pel desenvolupament del sistema de mitjans catalanoparlants als Països Catalans. Mentre que el jurat ha declarat desert el premi Barnils en la categoria de mitjans de proximitat.

La cerimònia

La gala de lliurament dels guardons de l’11a edició del Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, s’ha celebrat aquest dimecres al Born de Barcelona i ha comptat amb la presència d'Estel Huguet, directora d'El Breny i membre de la junta de l'ACPC, en representació de l'entitat. Durant l’acte, el president del Grup, Enric Borràs, ha afirmat que “el periodisme és impossible sense la democràcia, i sense democràcia no hi ha periodisme”. També ha fet una crida a tots els reporters, fotògrafs, informadors i periodistes a declarar-se antifeixistes i actuar en conseqüència.

Alba Riera ha presentat la gala d’enguany, que ha comptat amb la realització del podcast en directe “Com dir-t’ho” de l’escola Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, presentat per Jana Jubert i Laura Grau i amb els creadors de contingut Neus Climent, Víctor Lafuente, i Arnau Lleonart, vicepresident del Grup Barnils, i l’actuació musical de Bru. A l’acte, hi han assistit unes dues-centes persones vinculades al món comunicatiu i periodístic.

Segon premi per a Nació

Cal remarcar que és el segon cop que Nació guanya el Premi Barnils després que ho fes per primer cop el 2019. En aquella ocasió, el guardó va ser per una investigació del periodista Andreu Merino titulat El negoci de la misèria: 700 euros per les claus d'un pis ocupat a Barcelona. En la peça, aquest diari revelava la venda il·legal d'habitatges buits a persones en situació d'emergència habitacional a través de grups criminals que obrien portes -normalment d’immobles buits propietat d’entitats bancàries o grans tenidors- i venien les claus per entre 500 i 700 euros. Els compradors reals sovint acabaven en una situació vulnerable, sense contracte legítim i en risc de desnonament, una estafa disfressada de solució habitacional.

Font: Nació

Martí Oliver en el seu parlament. Foto: Ricard Novella

Joan Serra durant la cerimònia. Foto: Ricard Novella