Gairebé nou de cada deu periodistes del País Basc consideren que la intel·ligència artificial augmentarà els riscos de desinformació i dificultarà distingir entre continguts reals i manipulats. Així ho revela un estudi que, després d’analitzar les percepcions de més de cinc-cents professionals, assenyala que la preocupació creix amb els anys d’experiència i que els principals temors se centren en els deepfakes, els errors de dades i els biaixos derivats de l’ús d’algoritmes.
El treball, coordinat pels investigadors Urko Peña-Alonso, Simón Peña-Fernández i Koldobika Meso-Ayerdi, es va realitzar mitjançant enquestes en línia i telefòniques amb el suport de l’Associació Basca de Periodistes-Col·legi Basc de Periodistes. El seu objectiu va ser mesurar com perceben els professionals la influència de l’IA en la fiabilitat de la informació i en les rutines de treball a les redaccions.
Els resultats mostren una clara relació entre l’experiència i la percepció del risc. Els periodistes amb més anys de trajectòria són també els qui més desconfien de l’impacte de l’IA en la qualitat informativa. La inquietud és transversal per gènere i tipus de mitjà, però els més veterans tendeixen a valorar en nivells més alts l’amenaça de la desinformació.
En contrast, els professionals que utilitzen de forma habitual eines d’intel·ligència artificial en la seua feina mostren una postura una mica més matisada, encara que la majoria continua advertint d’un impacte negatiu.
Els periodistes consultats identifiquen dos grans focus de preocupació: la dificultat per detectar continguts falsos i deepfakes i la possibilitat de generar informació inexacta o errònia. Aquestes dos categories concentren la majoria de les respostes i, a més, tendeixen a aparèixer associades entre si, la qual cosa indica que els professionals perceben ambdues com a amenaces estretament connectades.