El fotoperiodista Jordi Borràs (Barcelona, 1981), cap de fotografia de l'associat La Mira i de l'ACN, va rebre el divendres 19 de setembre a Ripoll un dels Premis Transhumant 2025 que atorga el Festival Transhumant de cinema ambulant. Jordi Borràs va estar reconegut amb el Premi al millor treball de fotografia compromesa per Els rostres de l'odi, una mostra sobre l'evolució i les múltiples cares de l'extrema dreta a Europa.

El Festival Transhumant  busca acostar la cultura i l'activisme social als pobles, i celebra aquesta edicicó fins al 30 de novembre a més de cinquanta municipis del país per "visibilitzar veus artístiques que qüestionen, incomoden i obren nous camins".

Els rostres de l'odi és una mostra fotogràfica que parteix del seu llibre Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI i que incorpora noves imatges captades en els últims països que ha visitat. “Tots dos, el llibre i l’exposició, són projectes paral·lels i neixen de la mateixa idea: explicar com s'expressa i s'articula ‘la internacional de l'odi’. Un magma ideològic que ha pres forma en les mil i una cares d'una extrema dreta que en bona part, ha sabut reinventar-se i convèncer l’electorat que l'ha fet emergit als parlaments d'arreu d'Europa”, ha explicat el fotoperiodista.

Borràs va rebre el guardó al Casal Cívic de la Devesa del Pla de Ripoll explicant que, “actualment, els nous rostres de l’odi s’han disfressat de demòcrates, amb una intenció molt clara d’aniquilar la democràcia des de dins. Aquest és dels perills més grans que hem d’enfrontar com a societat”. Borràs va explicar que “hem d’entendre que, malauradament, el discurs de l’extrema dreta és un virus que podem inocular tots. Molts coneixem algú que d’un dia per l’altre ha començat a dir coses que mai ens hauríem esperat”.

Borràs va culminar el discurs d’agraïment amb una de les reflexions que apareix al seu llibre: “Ens falta la resposta a la pregunta més important: com es venç el feixisme al segle XXI? No tinc la fórmula. Però cada dia estic més convençut que la millor vacuna no pot ser altra que el pacte social, el respecte al diferent i el bon govern. Cal implicar-se en la vida política”. Ara bé, “això és una guerra, i les bones intencions són pólvora mullada davant de qui només entén la llei del més fort”. 

Borràs també va parlar del preu personal que ha pagat per la seva tasca: “Fer aquestes fotos i posicionar-me políticament, denunciant alt i clar que cal ser rotundament intolerant amb els intolerants, m’ha condicionat la vida fins a nivells que molts de vosaltres no podríeu ni sospitar. L’únic que lamento és que la meva família també ho ha patit”.

Una altra conseqüència ha estat la pèrdua d’invisibilitat: “Em vaig veure forçat a marxar. Era una persona coneguda, m’esperaven a manifestacions i mítings, i això no es podia resoldre. Involuntàriament havia passat a formar part de l’escena que havia de retratar”.

El director del Festival Transhumant, Joaquim Roqué, va remarcar que donar veu a projectes com el de Borràs és l’essència d’un certamen que amb pel·lícules, curtmetratges i fotografies, persegueix la transformació social. “Ens preocupa que el que està passant a Ripoll pugui estendre’s a la resta del país”, va dir Roqué, “amb un 30% de gent que coneixes ja no pots parlar-hi de certs temes, però alhora l’altre 70% està més conscienciada que mai. Això també és esperançador”.

Dos guardonats més

El festival lliurarà dos guardons més que es lliuraran durant la cloenda que es farà el dia 11 d'octubre a l'església de l'antic Hotel Balneari de Montagut. Per la seva banda, Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) serà reconegut per la trajectòria internacional en cinema, teatre i televisió i el "seu profund compromís social i cultural". I per últim, el Premi Transhumant a la trajectòria fotogràfica serà per a Sofía Moro (Madrid, 1966), fotògrafa especialitzada en periodisme, retrat i fotografia documental amb projectes propis que s’endinsen en la nostra història col·lectiva.

Font. El 9 Nou i Diari de Girona