Hi ha titulars que poden semblar oportunistes, efectistes o simplement simplistes, i el que encapçala aquest article n'és un clar exemple. En un món on les victòries i els fracassos es mesuren pel nombre d'entrades venudes o pel volum de visionats, sembla que cada cop hi ha menys espai per als continguts de qualitat, siguin pel·lícules, notícies o qualsevol expressió cultural. Tot ha de passar pel filtre de l'acceptació del públic, que sovint percep el bombardeig d'informació com un entreteniment més, sense diferenciar-ne el valor.
D'aquí ve el titular, que, encara que recursiu, pretén cridar l'atenció sobre diverses notícies recents que, per separat, podrien quedar-se en meres anècdotes, però que en conjunt ens poden donar pistes sobre cap a on ens dirigim. M'explico.
La casa en flames i El 47 han estat dos èxits cinematogràfics en català que han superat en recaptació i interès Alcarràs. Les tres pel·lícules tracten temàtiques molt diferents, però comparteixen la capacitat de retratar, amb autenticitat, un espai i un temps de la nostra societat. Res més a dir, tret de treure'm el barret i desitjar que moltes altres obres, que no obtenen el mateix reconeixement a taquilla, rebin també el merescut reconeixement per la feina feta.
Però anem al tema. Per què el titular La premsa en flames agafa el 47? Fàcil. Fa pocs dies, La Vanguardia va tancar la seva rotativa, i ara només queden dos diaris amb impressió pròpia a Catalunya, un d'ells, el Segre. És aquest el final del paper i un desastre per als mitjans de comunicació catalans? Segons la meva opinió, no necessàriament. La premsa comarcal gaudeix de bona salut: moltes edicions en paper mantenen altes quotes de subscriptors i bons percentatges de lectors. Les edicions digitals continuaran sent l'única font d'informació local en profunditat. Ara bé, el panorama digital es complica, i sembla que tots els mitjans, d'una manera metafòrica, hauran d'agafar un autobús per pujar a Torre Baró davant l'arribada de DeepSeek.
Aquest nou competidor xinès en la cursa de la intel·ligència artificial representa un repte majúscul per a Google, més enllà de l'impacte en OpenAI i Nvidia. DeepSeek, amb models d'IA més eficients i econòmics, podria accelerar l'evolució dels xatbots fins a assolir un nivell de raonament gairebé humà, connectats en temps real a internet.
Això suposa un canvi d'hàbits en la cerca d'informació en línia, ja que els usuaris preferiran obtenir respostes immediates i conversacionals en lloc de recórrer a Google Search, fet que afectarà directament el model de negoci d'Alphabet, basat en la publicitat.
I això provocarà un clar Impacte en els mitjans de comunicació: Pèrdua de trànsit orgànic, amb l'auge de xatbots com ChatGPT, Claude, Copilot o DeepSeek, el trànsit cap als mitjans digitals disminuirà, ja que els usuaris rebran respostes sense necessitat de visitar webs de notícies. Davant la caiguda del trànsit de cerca tradicional, els mitjans depenen cada cop més de Google Discover, fent-los vulnerables als canvis d'algoritme. Major fragmentació d'audiències: Si la informació es consumeix dins dels xatbots sense necessitat d'accedir a les fonts originals, els mitjans veuran reduït el seu pes i la seva visibilitat. Bloqueig de rànquings per part de Google: Per frenar l'ús dels seus resultats per part de xatbots d'IA, Google ha restringit l'accés a les seves dades, dificultant el SEO i l'estratègia digital dels mitjans.
En resum, la irrupció de DeepSeek i l'avenç de la IA generativa canvien les regles del joc en la cerca d'informació, perjudicant tant Google com els mitjans que en depenen. La premsa generalista en paper agonitza, mentre que la premsa local resisteix. Qui ho hauria dit fa uns anys? I, tanmateix, sembla que hi ha un bri de llum al final del túnel de la crisi del sector, una crisi que, inevitablement, té més a veure amb la qualitat dels continguts que amb el volum i l'entreteniment massiu. Una paradoxa del món de la comunicació i de les xarxes socials en què estem immersos. Seguirem.