«Bé, amics, el Dia de Sant Valentí està a prop, i sabem que és una gran oportunitat de fer diners. Però què més podem fer per assegurar-nos que la gent senti que han de comprar alguna cosa per celebrar-lo?». Amb aquesta frase, dita per un milionari en una reunió de magnats, comença un capítol dels personatges de color groc més famosos del món, els Simpson. Hom podria pensar que és una broma, però la veritat és que s’acosta molt a la realitat. No n'hi ha prou a dir «gràcies» o «t’estimo». Certs dies de l’any l’amor es mesura en regals.

Sant Jordi, el dia del Pare, de la Mare, aniversaris, sants, jubilacions, naixements... Dates i moments marcats al calendari on cal sumar-hi d’altres fenòmens, com les ‘Rebaixes’ el ‘Black Friday’ o el ‘Cyber Monday’. Aquests últims ja ni tan sols porten careta. Estan aquí fets i dissenyats exclusivament perquè gastem. Els magnats guanyen. Les celebracions sense regals ja no són festa.

No crec que això agafi de sorpresa a ningú, però si encara queda algun incrèdul, només cal que diumenge passegi per qualsevol carrer de Catalunya. Serà estrany si no es topa amb un Mercat de Nadal. Unes paradetes que ens recorden, per si el bombardeig d’anuncis no havia aconseguit fer la seva feina, que ja ens trobem en l’època preferida del consumisme; Nadal. Bogeria concentrada en quinze dies. Una immensa explosió d’amor representada en paquets de papers llampants de totes les mides, on s’amaguen els desitjos d’aquella temporada.

Tot arrenca amb el Tió. El magnífic tros de fusta, que gràcies als seus poders transforma les hòsties en regals. El més lògic seria pensar que per culpa de la seva mida, només deixaria quatre detallets. Però no, la màgia no entén de lògica, i cada any arriba més hipertrofiat de regals. Un creixement comprensible, si tenim en compte el canvi de bàndol que fa la mainada a certa edat, i deixa de picar, per passar a regalar. El problema és que no acaben d’assimilar del tot aquest nou rol. Algú els hauria de dir que no és necessari deixar ‘cosetes’ als que ja no atonyinen al tronc, així ens evitaríem tots plegats haver de tornar a casa amb una bossa carregada de rampoines.

La desfilada de regals continua amb l’arribada d’aquell senyor gros i vestit de vermell provinent d’un país on fa molt fred. Ha quedat trastocat després de fer una volta pels Estats Units, i des de llavors ha decidit fer una visita a la majoria de les cases del món, tot deixant alegria en forma de regals. No podem oblidar tampoc l'amic invisible, o més ben dit l’enemic invisible. El que era una gran idea on només es fa i es rep un regal entre tots els participants, ha derivat en una rotació de regals camuflada. Són (som) molts els que aprofiten per tornar a embolicar alguna cagada del tió i entregar-la amb una etiqueta «espero que t'agradi». Això fa que tothom torni a casa amb la sensació d’haver fet taules, i amb un nou regal preparat per ser entregat al següent amic invisible.

L’apoteosi arriba el 6 de gener. La màgia dels tres reis d’Orient és tan forta que fins i tot deixen regals per a persones que no viuen a la casa que visiten. Durant el matí són les mateixes famílies les que van deixant i recollint els obsequis a les cases dels seus familiars, en un ritual que va eixamplant el botí. Un tresor que creix i creix de forma temerària el cas dels més petits de cada casa, nodrit en gran part a joguines que han arribat duplicades, i d’altres presents que mai sortiran de la caixa original. L’important però, és l’embalum, la quantitat, el detall, aquell gest en forma de regal que vol dir «m'he recordat de tu. Cuidat molt, i fins al 2026».