Des que es va publicar la meva darrera columna en aquesta tribuna al món han passat massa coses. La victòria de Trump als Estats Units, l’ordre de detenció contra Netanyahu, l’augment del voltatge a la guerra d’Ucraïna, el pitjor desastre natural en anys a Europa que ha demostrat una ineficàcia escandalosa dels governants al País Valencià... són les primeres que em venen a la ment. Però avui no us vull parlar de cap d’aquests assumptes. Hi ha veus molt més autoritzades que la meva per analitzar la situació. Per contra, permeteu-me que tracti un assumpte del qual sí que em sento capacitada per parlar.

Aquest article vull que serveixi com a mostra d’agraïment vers l’acompanyament que ens ha ofert al llarg de més de 13 anys la doctora Magda Salze, que s’acaba de jubilar després de tota una vida dedicada a la salut dels infants.

Tot i que nosaltres l’hem coneguda com a membre de l’equip de pediatria del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Balaguer, em consta que ha deixat petjada (en el millor sentit dels possibles) per allà on ha passat. A Tàrrega, per exemple, també la recorden amb nostàlgia quan sorgeix el seu nom.

Si bé amb l’Ares gairebé podem comptar les ocasions que l’hem visitat amb els dits de les mans; en el cas del Joel, ja quan era un nadó, vam perdre el compte del nombre d’ocasions que havíem hagut d’acudir a la seva consulta de tantes afeccions respiratòries combinades amb virus i bacteris diversos que ha passat. No fos cas que el nostre vailet en deixés passar algun de llarg! El tracte que sempre ens ha dispensat la doctora Salze, tant als seus petits pacients, com als pares (en moltes ocasions preocupats per la situació que teníem al davant) sempre va ser excel·lent. Ens oferia la confiança necessària que necessitaven uns pares preocupats per la salut de la seva criatura, sense floritures però amb delicadesa. Simplement, teníem la certesa que estàvem en bones mans.

Penseu que el Joel va arribar a tenir-la tant present des de ben petit que, quan havíem d’acudir a urgències i era un altre facultatiu qui ens atenia, havíem de convèncer-lo que es tractava d’un amic de la Magda a qui ella mateixa havia enviat per curar-lo perquè ella no podia venir. Només així acceptava creuar el llindar de la porta de la consulta, encara que fos amb la meitat de l’alegria que ho feia quan era la seva pediatra qui l’esperava a l’altre costat.

Les darreres setmanes he hagut de passat per quiròfan per una petita intervenció. De manera que he tractat amb diversos professionals de la medicina. Així que he pogut constatar, un cop més, com n’és d’important l’atenció que dispensa a la persona que té al davant una metgessa, infermer o l’administrativa que t’atén rere el taulell o a l’altra banda de la línia telefònica! Com canvia la situació quan el professional de la salut que tens al davant s’atura a pensar una mica en la teva realitat en comptes d’anar per feina i tractar tots els pacients com si fossin idèntics! Com s’agraeix tenir la informació necessària i no haver-la de pidolar com qui demana almoina o arriscar-se a que el metge et deixi ben mocat!

La Magda Salze és o era (no sé ben bé si dir-ho en passat perquè tot i estar jubilada no sé si mai deixarà de ser metgessa) de les primeres. Per això les famílies a qui atenia a Balaguer ens sentim òrfenes sense ella. Coneixia a la perfecció els seus pacients i l’encertava de ple en el tractament a donar fruit de la seva dilatada experiència i la seva manera d’”escoltar”.

Què farem ara? Sabem que ens atendran altres professionals, la capacitat dels quals no posem en dubte, però seran com tu? Ens podran oferir el mateix tracte quan el CAP de Balaguer ara passa de tenir quatre pediatres en plantilla a només tres? La resposta sembla òbvia, oi? Per això, a banda d’una immensa mostra d’agraïment vers la Magda aquesta carta vull que serveixi per reivindicar el quart equip de pediatria per al CAP a fi de dispensar el tracte que mereixen els infants de la nostra àrea bàsica de salut, que no són pas menys dels que hi havia fa una dècada, ans al contrari.

Necessitem metges i metgesses i infermers i infermeres suficients per evitar esperes eternes en sales d’espera a infants malalts i els seus pares i mares i, el que és més important, que treballin en condicions dignes que els permetin prestar l’atenció suficient a cada visita. Esperem que ben aviat el Departament de Salut s’adoni que amb només tres tàndems de pediatria al CAP el col·lapse, ara que s’acosta el pic de circulació de tota mena de virus respiratoris, és imminent i hi posi remei.

Mentrestant, només em queda reiterar el nostre sincer agraïment vers la doctora Salze. Esperem que gaudeixis molt d’aquesta nova etapa de descans tan merescuda. Moltes gràcies per tant Magda!