Què ens quedarà, quan hagi desaparegut el fang i la indignació es vagi esmorteint, de la gota freda de València? La desconfiança, potser per sempre més, en la capacitat de gestió dels polítics? Segur. La convicció de que, potser només potser, alguna mort s’hagués estalviat amb una mica més d’eficàcia? També. La seguretat que una certa classe política ―no hem de posar tothom al mateix sac, malgrat la temptació― es creu que el sou i els privilegis del càrrec són el premi de la victòria electoral? Malauradament, també. Malgrat tot, el pitjor serà la seguretat de què aquest fang, aquesta porqueria, no es traurà només amb aigua i que caldrà que passi molt de temps per a que la gent, els afectats, els amics i familiars de les víctimes, puguin perdonar les mentides, els enganys, la ignorància i la manca d’iniciativa.

Ja veurem quines conseqüències polítiques acaba tenint, en termes de rendibilitat electoral, la irresponsabilitat del govern valencià. Caldran tones de mentides per amagar tota la irresponsabilitat criminal, la ignorància i la incompetència d’uns polítics que no saben en què consisteix governar. Es veu, diuen, que el Govern central es va plantejar la possibilitat de decretar l’alerta i fer-se càrrec de les competències que la Generalitat valenciana no exercia. A qualsevol li passa pel cap la comparació amb Rajoy i el 155, oi?

Tothom., cadascú al seu nivell, haurà d’assumir la seva responsabilitat, però salta a la vista que el president valencià i el seu govern han  incorregut en accions i omissions que potser un jutge haurà d’escatir.