Recentment ens deixava James Harris Simons (25/4/1938-10/5/2024), un matemàtic cèlebre, un inversor de gran èxit i un gran filantrop. Al meu entendre, és una persona indispensable per comprendre el món actual i que trenca tots els motlles establerts sobre personatges coneguts. Així que no puc deixar passar l'oportunitat d'escriure sobre ell i l'impacte que ha tingut, en particular, entre els que ens dediquem a la ciència i al món acadèmic.
La història comença el 1938 quan va néixer al si d'una família jueva de Massachusetts (Estats Units d'Amèrica). A l'edat de 20 anys ja havia obtingut la llicenciatura en matemàtiques pel prestigiós MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts), i a l'edat de 23 anys un doctorat per la no menys prestigiosa Universitat de Berkeley a Califòrnia. Després del doctorat, Jim Simons va treballar amb un dels matemàtics més coneguts del món en aquell moment: Shiing-Shen Chern. Amb la supervisió de Chern, Simons va treballar en la teoria de classes característiques, un tema de gran abstracció, i que el 1974 va donar lloc al que avui dia es coneix com la teoria de Chern-Simons. Tot i la seva complexitat conceptual, amb el temps s'ha aplicat a una gran varietat de camps de la física: Des de la teoria de cordes (candidata a ser la teoria del tot unificant la física relativista i la quàntica) a la física de materials.
Durant el període de la guerra del Vietnam (i de la guerra freda), en concret als anys 1964-1968, Simons va treballar per a l'agència de seguretat nacional dels EUA, desxifrant codis de manera similar al que va fer Alan Turing durant la segona guerra mundial. Aquest treball (encara classificat) el va simultaniejar amb donar classes de matemàtiques a Harvard i al MIT. A causa de les seves postures contràries a la guerra del Vietnam, es va veure obligat a deixar-ho i es va dedicar a dirigir el departament de matemàtiques de la universitat de Stony Brook, a l'estat de Nova York.
La inquietud i la curiositat el van portar a fundar una empresa de gestió de fons de cobertura (hedge funds) anomenada Monemetrics, que després va rebatejar com a Renaissance Technologies. Simons es va adonar que hauria de ser possible fer models matemàtics de les dades que estava recopilant. A Renaissance treballen especialistes sense coneixement financers, inclosos matemàtics, físics, experts en processament de senyals i estadístics. S'estima que Medallion (1988-present), el principal fons d'inversió de Renaissance, ha guanyat més de cent mil milions de dòlars. Sens dubte, una de les claus de l'èxit és la filosofia de Simons, de la qual destacaria el següent consell: Envolta't de la gent més intel·ligent que puguis trobar. Quan veieu una persona així, feu tot el possible per aconseguir-la. Això amplia el vostre abast i, en general, és divertit treballar amb gent fantàstica.
Simons i la seva dona Marilyn van fundar la Fundació Simons l'any 1994, una organització benèfica que dóna suport a projectes relacionats amb l'educació i la salut, a més de la investigació científica. No hi ha prou espai en aquest article per enumerar les nombroses causes filantròpiques a què la fundació i el matrimoni Simons ha contribuït, però s'estima que han donat més de quatre mil milions de dòlars. Com a científic no puc més que admirar moltes de les seves iniciatives, algunes tenen un gran impacte en el meu propi camp de recerca. Però també a l’educació, al 2004 Simons va crear Matemátiques per Amèrica (Math for America), una organització sense ànim de lucre amb la missió de millorar l'educació matemàtica a les escoles públiques dels Estats Units mitjançant la contractació de professors altament qualificats.
Crec que Jim Simons ha estat un personatge singular amb un gran impacte a camps molt diferents de l'activitat humana. Val la pena acostar-nos-hi i veure com l'abstracció matemàtica i els negocis no estan tant separats com de vegades es pensa. Al moment de la seva mort, Jim Simons ocupava la posició 51 a la llista de Forbes de les persones més riques del món. També ha estat una de les persones més generoses envers la ciència i l'educació. M’agradaria acabar amb una frase sobre Jim Simons d’Edward Witten, probablement el físic teòric més important del nostre temps: És increible veure que un matemàtic tan exitós aconsegueix l’èxit en un altre camp.
Carlos F. Sopuerta
Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)
President de l’ACDIC